Continuem amb un nou article d'un periodista nord-americà amic del món català i especialment de la nostra ciutat de l'Alguer, Jan Reinhart ens ofereix amb aquestes seves reflexions una visió des de dins dels Estats Units, una visió americana d'aquells ciutadans a peu que pateixen per les injustícies i drames del món. 
 

La setmana passada, mentre jo treballava a la Biblioteca de Música a Rutgers University, em vaig assabentar que un edifici veí, un laboratori bioquímic, havia estat evacuat a causa d’una carta sospitosa. Immediatament, vaig començar a preocupar-me sobre una tos que havia aparegut aquell matí. Necessito anar al metge per les proves de l’àntrax? vaig preguntar-me per uns instants. Aquesta és una mostra de la nova vida als Estats Units. Es caracteritza per una inseguretat tan petita i vague que quasi ens pot semblar ridícula. No obstant això, per a una gent acostumada a ignorar la realitat perseguint només els seus somnis és un inconvenient dolorós.

Aquest nou capítol per a la nació americana va iniciar amb l’atac contra les Torres Bessones, aquella mostra espectacular del nihilisme musulmà, i continua ara amb les cartes bioterroristes. Aquestes darreres s’han enviat des d’una comunitat a prop de la meva a Nou Jersei. Les víctimes han estat poques, estadísticament irrellevants. Però, ens obliguen a demanar-nos, per tot allò que està succeint.

El nostre govern no sap la manera de lluitar contra aquesta nova amenaça. De fet, les seves accions han estat una sèrie de bunyols. Malgrat els nombrosos atemptats contra americans aquí i a l’estranger, ni en Clinton ni en Bush van fer cap canvi per millorar les defenses domèstiques. 
Referent a aquest aspecte, avui en dia encara els líders del Partit Republicà (és a dir els nostres líders actuals) es neguen a iniciar el control federal de la seguretat dels aeroports. Ara, la seguretat es proveeix amb les companyies privades que paguen  els seus empleats el salari mínim. Els Congressistes  no volen crear una “nova burocràcia ineficaç.”. Suposo que on els governs musulmans tenen problemes amb els fonamentalistes islàmiques, nosaltres ens trobem amb el greu problema dels fonamentalistes del capitalisme.

La resposta a les cartes d’àntrax han anat particularment malament. A l’inici els funcionaris van negar els nous atacs. En Tommy Thompson (Ministre de la Salut) va teoritzar que la primera víctima, el redactor d’un diari de la Florida, havia agafat la malaltia quan caçava a les Carolines 
(“Probablement, va beure l’aigua d’un rierol” ens va dir en Tommy).  Van tardar massa a admetre l’ús de bioterrorisme, i quan ho van fer insistien en el fet que la forma d’àntrax era primitiva i no molt perillosa. Només l’arribada dels experts no polítiques de microbiologia va obligar el nostre govern a reconèixer que l’àntrax utilitzat era molt sofisticat i mortal. Una conseqüència més de la seva falsa confiança de superioritat, i al menys dos carters van morir quan van deixar de buscar tractament ràpid a les seves infeccions.

Ara, la situació empitjora. L’àntrax infecta persones no connectades amb el govern o els serveis de correus. No hi ha cap indici sobre els culpables.. I el govern ja ha avisat de la possibilitat que una nova ona aparegui. No ens ha donat els detalles, però l’avís correspon a les notícies que un científic principal del programa nuclear de Pakistan va  ésser detingut fa unes setmanes per les seves vinculacions amb els Talibans. 

Tot això ens posa nerviosos alhora de pensar en el futur més pròxim, fet impensable fins fa poc en un país afavorit com el nostre. Hem descobert aquell sentit exquisit d’inquietud perllongada tan comuna a les altres parts del món. I quan el nostre govern ens diu que el risc no acabarà aviat, sabem que en això tenen raó.
 
 

TOTS ELS DRETS RESERVATS © 2001 VilaWeb l'Alguer
.