Carta
dirigida per Pere Aznar, president del CADCI fins el 1977, al
president de la Generalitat de Cataluna el 29 d’octubre de
1997, on es demostra la continuïtat del CADCI i es posa en
evidència les sentències dels tribunals espanyols,
demostrant que aquestes no tenen cap mena de fonament
Sóc
Pere Aznar i Seseres, antic president i secretari general del Centre
Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria,
Entitat Obrera. La meva llarga existència, doncs tinc ja 90
anys, m’ha permès haver estat president actiu del CADCI
des de l’any 1934 fins l’any 1977. Vaig succeir en el
càrrec al qui fou també president del CADCI fins l’any
1934, el senyor Jaume Cardús i Reig. Des de l’any 1939
fins l’any 1977 he estat president del CADCI a l’exili en
el que encara continuo.
Malgrat la desfeta de l’any 1939,
durant tots aquests llargs anys d’exili vaig continuar
formalment essent president del CADCI fins que, el 2 desembre de
l’any 1977 vaig ser substituït en el càrrec pel meu
successor, el senyor Joan Fernàndez i Pascual, el president
que durant els anys de la transició democràtica va
enfilar el difícil camí de recuperar el Patrimoni que
tant injustament ens fou arrabassat per general Franco, tasca que,
juntament amb la de normalitzar la nostra institució després
de recuperades les llibertats democràtiques, ha estat
continuada per l’actual Consell Directiu del CADCI, encapçalat
ara pel senyor Lluís Urpinell i Joan com a president.
Sóc
ben conscient que les institucions catalanes valoren molt
positivament que el Centre Autonomista de Dependents del Comerç
i de la Indústria, Entitat Obrera —fundat a Barcelona
l’any 1903 en l’àmbit del comerç amb la
finalitat d’agrupar, promoure activitats i defensar els
treballadors mercantils— ha esdevingut una singular entitat que
amb vocació catalanista i independent va tenir un remarcable
paper cohesionador i social en la recent Història de
Catalunya. Els historiadors i els intel.lectuals del nostre poble
saben que en la vida pública catalana, al costat dels partits
polítics, va existir un ric teixit associatiu que contribuïa
a la creació d’opinió pública,
socialització i mediació polítiques. Igualment,
dins d’aquest teixit un gran nombre d’entitats foren
conscients del gran paper emancipador de l’educació i de
la cultura a Catalunya —el CADCI, amb les seves Escoles
Mercantils Catalanes que arribaren a donar ensenyament mercantil a
més de 20.000 catalans, fóra un bon exemple d’aquest
fenomen—.. La seva importància rau, en primer lloc, en
la capacitat de connectar amb el moviment nacional i cultural català.
Alhora, tanmateix, la importància del Centre també rau
en el fet que els seus components han estat treballadors mercantils
capaços de relligar el catalanisme i la cultura amb la recerca
de mitjans de millora com a grup social.
Senyor president, vós
que representeu la més alta institució política
catalana, hereva i continuadora de la legalitat que abans de l’any
1939 us va precedir, us dirigeixo aquest escrit per tal de
demanar-vos el vostre ajut per recuperar el nostre patrimoni que tant
injustament ens fou arrabassat l’any 1939. El CADCI té
segrestada la seva seu social que ara pertany al Ministeri de
Treball, els nostres arxius i el nostre fons bibliogràfic són
encara dipositats a l’Arxiu Històric de Salamanca, els
nostres diners que eren dipositats a la Caixa de Pensions varen ser
incautats, juntament amb 48 habitatges, un terreny situat a Pedralbes
i un camp esportiu ubicat a la Bordeta. Us demano que ajudeu al CADCI
a recuperar el seu patrimoni per seguir cooperant activament en el
desenvolupament del nacionalisme català. Les nostres idees, la
instrucció com a eina de promoció, el mutualisme,
l’esport, l’excursionisme i el nacionalisme d’estil
unitari i pluralista; són avui vigents com ho foren també
les nostres Escoles Mercantils Catalanes, que creades per la Secció
d’Educació i Instrucció del CADCI impartiren
estudis d’idiomes, càlcul, comptabilitat i més de
40 matèries de caire comercial a un gran nombre de catalans.
Molts d’aquests alumnes han esdevingut personalitats importants
del món econòmic, social i polític de Catalunya.
El CADCI amb molts
esforços ha pogut reinstaurar avui els objectius de les
Escoles Mercantils Catalanes que aviat funcionaran perquè
Catalunya segueixi millorant el futur cultural i professional de la
seva gent formant, com també ho va saber fer des del 1904 fins
al 1939, als dependents del comerç i de la indústria.
Ara, més que mai, el CADCI que enfila el nou mil.leni vol
redreçar i torna a posar dret el seu estandard, per aconseguir
de nou els objectius d’ajudar a formar la ciutadania
catalana.
El CADCI, que necessita el vostre ajut per recuperar el
seu patrimoni segueix essent fidel a les seves finalitats definides
en els seus vells, però encara vigents estatuts: «informar
i formar la nostra ciutadania par a que sigui útil a sí
mateixa, a Catalunya i a la humanitat; fer que adquireixi consciència
que és catalana i assumeixi tots els drets i deures que
comporta la pertinença a una nació, actuant amb aquest
objectiu en diferents àmbits, com l’ensenyament,
l’esport, l’excursionisme i d’altres».
Senyor
president, partint d’aquest esperit català i solidari,
als meus 90 anys m’afegeixo com antic president del CADCI, als
catalans que en el mes de maig d’enguany signaren un manifest
recolzant la nostra entitat. I, finalment, rebeu l’homenatge
d’aquest català, víctima com el CADCI de
l’agressió franquista a Catalunya, residint a l’exili
des de l’any 1939. Rebeu també el meu personal agraïment
pel recolzament que espero donareu al CADCI
Amb total consideració
i respecte per a Catalunya i per a vós
Pere Aznar i Seseres,
president
del CADCI fins l’any 1939
i del CADCI a l’exili
fins el 1977