Primers anys
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, (CADCI) fou creat l’any 1903 per un grup de dependents de comerç que lluitaven per millorar les condicions de treball en què estava sotmès aquell estament, puix que d’entre els treballadors assalariats, eren els qui patien més contrarietats.
L’entitat, d’antuvi, s’estructurà en cinc seccions: Organització i Treball, Educació i Instrucció, Socors Mutus, Esports i Excursions, i Propaganda Autonomista. Els presidents de les seccions, en el mateix ordre que les seccions, eren també vice-presidents del CADCI.
Els Estatuts del Centre distingien entre socis «actius» i socis «protectors»; els primers eren els que treballaven com a dependents mercantils a sou d’algun patró, qualssevulla quina fos llur categoria, i s’inscrivien en la Primera Secció, la qual era (o almenys calia que fos) la base de l’actuació social del CADCI. Els «protectors» eren els treballadors emancipats, però que volien continuar pertanyent a l’entitat, inscrits en alguna de les altres seccions.
Pràcticament però, molts socis de la 1a Secció, en establir-se pel seu compte, seguien amb tots els drets com a actius, i aquests, junt amb els empleats de les categories més altes, foren per força temps un entrebanc per al desenvolupament del centre en l’aspecte social i mantingueren, durant anys, als dependents mercantils en una situació d’esclavatge: no feien res per al seu millorament, ni tan sols aprofitaven les escletxes ofertes per les endarrerides lleis de treball de l’època
La situació que hem comentat s’allargassà i fou una rèmora per al millorament social dels treballadors mercantils. Alhora, l’entitat creixia a un ritme puixant, però paral.lelament, el 1915 es creà a Barcelona el Sindicat Mercantil, afiliat a la CNT, que prengué al CADCI la davantera en la lluita per millorar les condicions de treball de la fins aleshores soferta classe dels dependents comercials, industrials i d’altres sectors.
Entre 1916 i 1917, amb l’esperó del Sindicat Mercantil, es reformaren els Estatuts del CADCI, es depurà la llista de socis actius i, amb la creació posterior de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya, es renovaren els càrrecs directius, justificant-se així el subtítol d’«Entitat Obrera» que fins aquell moment només havia servit per a estalviar impostos.
El CADCI, des de llavors, entrà en la lluita social que en aquells temps prenia gran volada. Hi entrà, però no pas massa al principi, i encara sempre estalonat pel Sindicat Mercantil, del qual va ésser-ne iniciador principal, i per molts anys dirigent màxim, en Pere Foix.
La Secció d’Educació i Instrucció mantenia les Escoles Mercantils Catalanes amb un exel.lent cos de professors que donaven classes de Comptabilitat, Taquigrafia, Llengua (cinc o sis idiomes, pel cap baix) i d’altres assignatures. Els títols que lliuraven al final dels tres o quatre anys que duraven els estudis, eren molt ben qualificats i tan apreciats com els de qualsevol escola «oficial». Naturalment, totes les lliçons eren donades en català menys les de llengua espanyola i àrab. Arribà un moment en què els alumnes ja no cabien al local social, atès que hi havia uns dos mil inscrits, amb un preu de matrícula tan baix que gairebé era de franc. Hi havia, a més a més, diverses subseccions, com la de Fotografia, amb un laboratori molt ben dotat tècnicament, la de Relacions Culturals amb d’altres entitats, etc.
La Secció d’Esports i Excursions s’organitzava al voltant dels diversos comitès on s’hi inscrivien tots els qui volien dedicar-se a la pràctica d’un determinat esport, i eren molts. Aquesta Secció gaudia d’una gran sala de Gimnàstica i amb diverses instal.lacions, a l’exterior del Centre, per a la pràctica dels diferents esports: tenis, futbol, patinatge,… d’entre els quals sobresortia el Club de Mar, que tenia un bell amarratge al Port de la capital de Catalunya per a la pràctica d’esports marítims: rem, natació,. El Comitè d’Excursionisme posseïa, per a la pràctica dels esports afins a la seva activitat, diverses tendes d’acampada, esquís,…
La Secció de Propaganda constituïa la secció política del CADCI, i sempre hagué un paper molt destacat a l’Entitat. Dominada en els primers anys per un sector regionalista —però mantenint sempre un frec a frec amb els membres de la Unió Catalanista—, encapçalat pel qui fou president del CADCI (i desprès regidor per la Lliga), en Josep Puig Esteve,. Desprès de 1914 la secció va passar a mans d’elements «separatistes» —nom que rebien els independentistes d’aleshores—, i des d’aquell moment el CADCI, aconduït per la Secció de Propaganda, prengué una postura cada vegada més assenyada i combativa en la reivindicació de la llibertat nacional de Catalunya, essent propulsor de moltes actituds i moviments patriòtics, d’entre els quals, a tall d’exemple, i sota el guiatge d’en Francesc Macià, mencionarem la contribució a la creació de Galeuzca.