Universitat Catalana d'Estiu 2000 (tornar a portada)
ÀREA D'HUMANITATS
Responsable: Jordi Figuerola, professor d'història contemporània
a la Universitat Autònoma de Barcelona
Literatura (15 h)
Les noves formes de la literatura: per un debat sobre el llenguatge
creatiu
L'objectiu de l'àrea de literatura de l'UCE és donar
una visió panoràmica de les noves formes de creació
en tots els gèneres que podem considerar literaris. La
poesia, la narrativa, el teatre, el guió cinematogràfic
estan en un procés continu de renovació, nodrint-se
d'aportacions exteriors gràcies a la traducció i
als mitjans de comunicació. La revolució tecnològica
i el canvi d'hàbits socials que se'n deriva empenyen a
la recerca de nous llenguatges i formes d'expressió.
Coordina: Cristina Badosa (UP)
Novel·la
a càrrec de Joan Lluís Lluís
dia 16, de 9 a 12 del migdia
Traducció
a càrrec de Jordi Cornudella
dia 17, de 9 a 12 del migdia
Teatre
a càrrec de Pompermaier
dia 18, de 9 a 12 del migdia
Poesia
a càrrec d'Arnau Pons
dia 19, de 9 a 12 del migdia
Guionatge
a càrrec de Francesc Orteu
dia 20, de 9 a 12 del migdia
Els cràters actius del Tirant lo Blanc
a càrrec de Joan Alegret (UIB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
Les pomes cristal·lines (mitjan capítol 116, 118).
Una nit al castell de Malveí (mitjan capítol
162, 163). La pinta, la sabata i la calça (mitjan capítol
189). La nit de les dues rates (mitjan capítol 230, 241).
L'afamegat a la vinya (capítols 248, 249, 254, 264). El
doble joc d'espills (mitjan capítol 264, 269, 282, 286
i fi capítol 293, 296). La llebre caçada (fi capítol
299, 303)
La recerca detectivesca per la València de la fi del
segle XV
a càrrec de Josep Guia (UV)
[amb el suport de la Universitat de València]
dies 21, 22, 23, de 10 a 11 del matí
Topònims i antropònims en les obres de Joan Roís
de Corella. Les col·lacions de la valenciana prosa. Paratextos
ficticis i datacions controvertides. Versos, conversos i perversos.
Literatura i territori
a càrrec de Carme Vidal (directora de l'Institut d'Estudis
Ilerdencs)
dies 24 i 25, de 10 a 11 del matí
Més enllà de la territorialitat, la literatura pertany
a la llengua en què és escrita. No té sentit
fer servir sistemàticament fórmules com «escriptor
de la Franja», «escriptor de Ponent», «escriptor
illenc» etc., com si hom volgués defugir la clara
pertinença a la literatura expressada en llengua catalana.
La invenció de la tradició literària
a càrrec de Manuel Ollé (UPF)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
El curs es planteja com una anàlisi dels processos i els
mecanismes de recepció i de canonització a través
dels quals la institució literària catalana estableix
un procés dinàmic de formació i transformació
de la tradició (premis, aniversaris, historiografia, antologies,
edicions i reedicions, repercussió en autors posteriors,
traduccions, adaptacions teatrals, cinematogràfiques, programes
d'ensenyament, lectures obligatòries, temaris d'oposicions).
També s'estudiarà el procés de recepció
de diferents obres (de Diego Ruiz, Francesc Pujols, Eugeni d'Ors,
Ramon Vinyes, Josep Carner, Josep Pla, Llorenç Villalonga,
Joan Perucho, Gabriel Ferrater, Blai Bonet, Miquel Bauçà,
Pere Calders, Enric Casassas).
Llengua (15 h)
S'oferiran diferents temes que dins d'una vessant filològica
aplegaran aspectes de terminologia, política lingüística
i didàctica, entre d'altres. Es tracta d'una revisió
del panorama lingüístic actual.
Coordina: Cristina Badosa (UP)
Evolució de la presència i l'ús del català,
1990-1999
a càrrec de Joan Maria Romaní
[amb el suport de la Direcció General de Política
Lingüística (GdC)]
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
Cap a una terminologia pròpia
a càrrec de Lluís Marquet
cada dia, de 10 a 11 del matí
L'objectiu fonamental del curs és donar una visió
general de la terminologia catalana i exposar la situació
d'interferència i de subordinació a què es
veu sotmès actualment el català. Cal analitzar els
criteris generals que s'apliquen a l'hora de fixar solucions terminològiques,
perquè sovint s'opta per les solucions més acostades
al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes,
malgrat que aquestes, a més, acostumen a ésser més
universals, és a dir més semblants a les solucions
de la majoria de llengües. I així, a causa d'aquesta
preferència, el català especialitzat va esdevenint
cada cop més un calc del castellà. El curs pretén
exposar les possibilitats de frenar i combatre aquesta tendència.
Es comentaran solucions en què excepcionalment no s'ha
fet així i s'analitzaran diversos casos de solucions subordinades
comparant-les amb les de les altres llengües. Es proposaran
solucions no subordinades alternatives, més coherents amb
tot el que s'havia fet anteriorment. Si no volem continuar essent
una llengua subordinada, cal que ens decidim per una terminologia
catalana pròpia.
Aproximació didàctica a la vida i l'obra d'Enric
Valor (per a primària i ESO)
a càrrec de Vicent Brotons i Rico (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, d'11 a 12 del migdia
[amb el suport de la Universitat d'Alacant]
Un recorregut didàctic i apassionat per la vida i l'obra
del mestre Enric Valor: la trajectòria vital de l'home
com a explicació del gramàtic, rondallaire, novel·lista
i ciutadà compromès amb la seua nació: 1)
Infància i joventut; el novel·lista; 2) la maduresa
(les rondalles valencianes); 3) el gramàtic i el ciutadà
(el compromís amb la llengua i el país).
La subordinació lingüística
a càrrec de Gabriel Bibiloni
a convergència estructural de les dues llengües. La innovació lingüística. Les percepcions lingüístiques en un context de subordinació.
Curs sobre la Llei 1/1998 de política lingüística
i el seu desplegament
a càrrec de Joan Ramon Solé
[amb el suport de la Direcció General de Política
Lingüística (GdC)]
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí
Llengües i cultures a la Mediterrània occidental
a càrrec de Carles Castellanos (UAB) i Hassan Akioud
dies 20, 21 i 22, d'11 a 12 del migdia
S'exposa una breu perspectiva històrica dels contactes
entre llengües a la Mediterrània occidental remarcant
els intercanvis de lèxic entre el nord i el sud de la Mediterrània
(i de manera particular amb la llengua catalana). Es desenvoluparan
més a fons els contactes recents entre les llengües
presents al nord d'Àfrica (amazigh-berber-àrab,
llengües europees etc). Farem una mirada cap al futur i exposarem
els aspectes principals per a una proposta de planificació
lingüística en aquesta zona veïna i poc coneguda
per a nosaltres.
Usos lingüístics, actituds i fracàs escolar
a càrrec de Bernat Joan
dies 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
Analitzarem la interrelació entre l'ús social de
la llengua, els prejudicis lingüístics i el rendiment
acadèmic, a partir d'anàlisis empíriques
realitzades al llarg del curs 1999-2000 a les Balears i Pitiuses
Història
Història del franquisme
Caracteritzar aquest règim polític, fer-ne la cronologia, entrar en els debats historiogràfics que hi ha sobre certs aspectes, analitzar les diferents aportacions bibliogràfiques
Dia,18, de 10 a 12 del migdia, i 19, de 10 a 11 del matí
Etapes i característiques de la repressió franquista
a càrrec de Manuel Risques (UB)
dies 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
Cultura política i sistema de partits: anàlisi
històrica i realitat actual (15 h)
Coordina: Isidre Molas (UAB)
Els antecedents del segle XIX: el sistema polític durant
la Restauració
a càrrec d'Àngel Duarte (UG)
[amb el suport de la Universitat de Girona]
dies 21, de 9 a 11 del matí, i 22, de 9 a 10 del matí
La Catalunya del Nord dins del sistema de partits polítics
a càrrec de Joan Becat (UP)
dia 21, d'11 a 12 del migdia
Una conjuntura de canvis: els canvis polítics entre els
anys vint i la Guerra Civil
a càrrec d'Isidre Molas (UAB)
dia 22, de 10 a 12 del migdia
Andorra, particularisme polític?
a càrrec d'Eugeni Giral (UAB)
dia 23, de 9 a 10 del matí
De la clandestinitat a l'evolució del sistema de partits
dels anys vuitanta i noranta
a càrrec de Joan Botella
dies 23, de 10 a 12 del migdia i 24, de 9 a 11 del matí
La situació política a les Illes
a càrrec de Joan Mir (UIB)
dia 24, d'11 a 12 del migdia
Eleccions i partits polítics al País Valencià
a càrrec de Josep M. Santacreu i Soler (UA)
[amb el suport de la Universitat d'Alacant]
dia 25, de 9 a 12 del migdia
Història de l'art
Existeix la noció de «Països Catalans»
en art i arqueologia? (15 h)
En diversos moments de la història de l'art la noció
artisticogeogràfica d'art català ha coincidit amb
la realitat del Països Catalans. En altres èpoques,
només s'hi han viscut intercanvis privilegiats o, al contrari,
rivalitats. En el curs d'enguany estudiarem els moments forts
d'aquestes relacions en el camp de l'art, sense amagar les artificialitats
amb què s'ha volgut vestir la noció de Països
Catalans en altres períodes. És una reflexió
que porta implícita la definició de les fronteres
artístiques de Catalunya a cada etapa.
Coordina: Xavier Barral i Altet (U. Rennes, IEC)
Les ciutats romanes als Països Catalans
a càrrec de Ramon Jarrega (UJI)
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí
L'edat mitjana
a càrrec de Rosa Alcoy i Pere Beseran
dies 21, 22 i 23, de 10 a 12 del migdia
L'epoca moderna: Els fonaments de la modernitat a l'art català
a finals del segle XIX
a càrrec d'Arnau Puig (UPC)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del matí
Art contemporani: un període clau a Ceret, 1919-1922
a càrrec de Josefina Matamoros (directora del Museu de
Ceret)
dies 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
Audiovisual
Cinema i sistemes de representació (15 h)
Una aproximació al llenguatge cinematogràfic sense
oblidar-ne la vessant no narrativa i la novetat apostada per les
tecnologies informàtiques.
Coordina: Anna Casanovas (UB)
Cinema i experiència
a càrrec de Laura Llevadot i Víctor Ramírez
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
Es desenvoluparà a partir d'una revisió i una anàlisi
de les crítiques que el cinema, com a nova tecnologia i
nou mitjà d'expressió, va rebre des dels seus inicis.
A partir de les crítiques que Artaud, Adorno, Debord i
Benjamin, entre altres, van dirigir al cinema com a codificador
de la relació de l'home amb si mateix i reconstructor de
la seva memòria social i històrica, es tractarà
de mostrar de quina manera alguns cineastes (Rossellini, Godard,
Tarkovskij) han intentat sostreure's a aquest risc específic
del cinema, ja sigui assajant d'evitar-lo mitjançant la
creació de nous modes de representació, ja sigui
introduint la crítica dins el mateix film.
Cinema i abstracció
a càrrec de Miquel Porter i Moix (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
Des de sempre i per raons similars a les de les altres arts plàstiques,
el cinema a tendit cap a l'abstracció. Malgrat això,
el cinema-espectacle ha fugit de tal tendència i ha fet
creure als espectadors la singularitat del seu llenguatge. El
curs mostrarà i demostrarà la pluralitat de camins
que han obert les obres experimentals d'artistes plàstics
com Léger o Duchamp i les de realitzadors de films abstractes
com Richter o MacLaren.
Cinema i noves tecnologies
a càrrec d'Anna Casanovas (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
L'evolució del llenguatge cinematogràfic s'ha desenvolupat
sempre en funció dels avenços tècnics. El
curs posarà èmfasi als moments que les grans innovacions
tecnològiques han provocat un important salt qualitatiu
a l'expressió cinematogràfica. Del primer muntatge
a la introducció de la imatge digital, tot passant pel
sonor, el color, noves càmeres, efectes especials etc.
Música (15 h)
L'àrea de música prepara per a l'edició d'enguany
de l'UCE una programació basada en dos pols bàsics.
D'una banda, ens farem ressò de les efemèrides de
l'any que han marcat l'ambient musical europeu i específicament
català. En primer lloc, la commemoració del 250
anys de la mort de Johann Sabastian Bach, amb motiu també
de celebrar-se el cinquantè aniversari del Festival Bach
impulsat per Pau Casals a Prada. En segon lloc, no podem restar
aliens a la celebració de l'any de la tenora, en el seu
150 aniversari. Així mateix, mantindrem, tal com vam fer
l'any passat, un breu recorregut per la música catalana
actual, amb la intervenció d'alguns compositors que ens
parlaran i ens mostraran la seva producció musical.
Coordina: Jaume Carbonell i Guberna (UB)
Retrobem Bach 250 anys de la seva mort. Introducció a la
vida i l'obra de Johann Sabastian Bach
a càrrec de Joan Vives (Catalunya Música, ESCAC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
D'Eisenach a Weimar (1685-1717): el Bach organista. Cöthen
(1717-1723): el Bach kapellmeister. Leipzig, I (1723-1750): el
Bach kantor. Leipzig, II (1723-1750): el Bach director del Collegium
Musicum. Leipzip, III: el Bach racionalista.
La recuperació de l'obra de Bach a Europa i Catalunya:
de Mendelssohn a l'Orfeó Català i Pau Casals
a càrrec de Jaume Carbonell i Guberna (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
El Romanticisme germànic i l'interès per la música
del propi passat. De la redescoberta de La passió segons
sant Mateu el 1829 per Mendelssohn, a la celebració del
primer centenari de la seva mort el 1850. L'interès per
la música antiga al tombant de segle. De les lectures romàntiques
als estudis musicològics de música antiga. Wanda
Landowska i el redescobriment del clave. L'Orfeó Català
i l'obra de Bach. El Festival Bach de 1835 al 250 aniversari del
seu naixement. Pau Casals intèrpret i director i promotor
de l'obra de Bach. L'organització del festival de Prada
de 1950. Les lectures de Bach en l'actualitat.
La creació musical contemporània. II
a càrrec de Manuel Camp
dia 16, d'11 a 12 del migdia
a càrrec d'Antoni Besses
dia 17, d'11 a 12 del migdia
a càrrec de Concepció Ramió
dia 18, d'11 a 12 del migdia
L'obra per a clavicèmbal de Bach i el seu temps
Maria Lluïsa Cortada (CSMMB)
dies 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
Bach, músic del seu temps. Fonts musicals de les principals
obres per a clavicèmbal. Les suites franceses, les suites
angleses, les partites, obertura francesa, les dues parts del
clavicèmbal ben temperat. Aria variata. Les variacions
Goldberg, BWV 988 (concert al vespre amb aquesta obra).