 |
|
| |
|
Durant les darreres edicions d'aquesta Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent hem fet entre tots una llarga i extensa preparació, tant analítica com didàctica, al canvi de segle i de mil·lenni. Ara, quan ja som a la mateixa porta d'entrada, potser ens pertoca acarar amb una actitud no menys científica i pedagògica la realitat present als Països Catalans, així com els primers reptes que se'ns presenten, i contribuir, ni que sigui de manera voluntàriament modesta, a la seva definició i solució.
Per això, en l'apartat dels ensenyaments pluridisciplinaris-que tan bona acceptació va tenir l'any anterior-s'incideix en el que suposarà viure en una cultura tecnològica. Al mateix temps, dins l'àrea de ciències de la natura, s'insisteix en qüestions del medi ambient i de tipus biològic que, sense dubte, aniran definint l'entorn i la vida quotidiana.
Tot això, és clar, sense menystenir les ofertes específiques en les àrees de ciències socials-en què, per primera vegada, introduïm un apartat de dret-o de tipus humanístic i artístic.
En un marc de serenitat que afavoreix les possibilitats de diàleg, no podem ni volem oblidar una sèrie de fets i circumstàncies que s'han anat
manifestant en la vida cultural i universitària dels nostres Països. De les pressions de les admnistracions centralistes fins a fenòmens de tipus mundial, molts són els símptomes preocupants i és precisament des d'una perspectiva científica que els haurem de posar sobre la taula tot i mantenint aquell humor irònic que no desmenteix la seriositat dels propòsits sinó que-ben al contrari-ens permet de mantenir-nos en una tessitura de fortalesa, sense crispacions ni victimismes no ja inútils, sinó fins i tot contraproduents.
Reunions científiques, seminaris especialitzats, actes commemoratius o de reconeixement s'uniran, una vegada més, a la programació general i als tallers. Espectacles i músiques complementaran també els ensenya-ments, però, per sobre de qualsevol altra consideració, voldríem que les nostres activitats fossin una mostra vivent de la capacitat dels pobles per a exercir, per via directa i pacífica, la sobirania que els pertany.