Universitat Catalana d'Estiu 2000 (tornar a portada)

REUNIONS I JORNADES ESPECIALITZADES

XV Jornades sobre Cooperativisme
«Les cooperatives i les seves relacions amb l'entorn»
Organitza: Fundació Roca i Galès
dies 17, 18 i 19

Les cooperatives són empreses que desenvolupen una activitat econòmica, ja que sense ella no tindrien sentit. Però el que les diferencia de la resta d'empreses són els seus principis i valors. Són experiències que, alhora que cerquen el benestar dels seus socis, també incideixen en el seu entorn no tan sols econòmicament i laboral, sinó també socialment i cultural.
El treball de les jornades d'enguany serà cercar el procediment per a assolir aquests objectius. Presentarem un ventall d'experiències representatives de les diverses branques de cooperatives.

dia 17
9,15 h
Presentació de les jornades
a càrrec de Joan Berney, sociòleg
Les cooperatives i la relació amb l'entron
a càrrec de Pere Solà, professor d'història a la UAB
10,45-12 h
Intervenció de les cooperatives Sercoval (cooperativa de serveis socials: formació i gestió de residències per a la tercera edat al País Valencià) i Gedi (d'atenció a joves i infants amb problemes socials: programa comunitari amb el col·lectiu d'ètnia gitana al barri de la Mina de Barcelona)
15-17 h
Col·loqui sobre experiències exposades al matí

dia 18
9 h
Intervenció de les cooperatives Coselva (cooperativa agrària amb diferents seccions), L'Olivera (cooperativa vinícola, formada per socis amb disminucions psíquiques), Transalfals (cooperativa de segon grau de transformació agrària a Bellcaire d'Urgell) i Cooperativa Vinícola de Bages de Rosselló
15-17 h
Col·loqui sobre experiències exposades al matí

dia 19
9 h
Intervenció de les cooperatives RAC (cooperativa de comunicació radiofònica pionera als mitjans de comunicació radiofònics), Gregal (cooperativa de treball al País Valencià: rehabilitació d'edificis d'interès turístic), Rauxa (cooperativa d'iniciativa social que treballa amb col·lectius desfavorits) i Gestió Veïnal (cooperativa de consum adreçada a tots els socis de les associacions de veïns de Catalunya)
Col·loqui sobre experiències exposades
11,30 h
Cloenda: «Tenen futur les cooperatives»
a càrrec de Lluís Franco (conseller de treball, Generalitat de Catalunya)

Cap a un espai econòmic i social per damunt de la frontera dels estats
dia 17
(Vegeu Seminaris d'investigació)

VI Jornada Forestal
«La gestió forestal sostenible»
Organitza: Centre de la Propietat Forestal
dia 18

L'expressió «sostenibilitat», que tanta fortuna ha fet aquests darrers anys, d'ençà que l'any 1992 es va presentar el Programa de la Comunitat Europea sobre política i acció en relació al medi ambient i al desenvolupament sostenible, és per als forestals, gestors dels nostres boscos, un concepte llargament assimilat.
La moderna definició del vell concepte de la sostenibilitat, recollit l'any 1987 en l'informe Brundtland, que diu que és aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats, és, en el món rural, una nova manera d'expressar allò que sempre hem sabut. Amb menys gramàtica, però no per això amb més poca propietat, de petits hem sentit i de grans hem repetity dites com «no es pot matar tot el que és gras», «pa per avui i gana per demà» i tantes altres dites populars que expressen la gestió sostenible.
I és que en el món rural en general, i en el sector forestal en particular, sempre hem sabut que no hi ha altra gestió possible diferent de la gestió sostenible, a la duradora, a aquella que comporta que les nostres decisions d'avui es prenguin pensant no ja en els nostres fills, sinó en els nostres néts i besnets.
Els canvis succeïs aquestes darreres dècades i la nova percepció de l'espai forestal, fonamentada en la plurifuncionalitat del bosc i en els beneficis socials de la seva gestió, no han de modificar aquest capteniment, per a nosaltres ancestral. Al contrari, cal que hi aprofundim en tècniques i en conceptes.
Per això, aquesta VI Jornada Forestal que celebrem a Prada de Conflent, en el marc tan estimat de l'UCE, ens ha d'ajudar a concretar i a posar al dia aquests vells conceptes i incorporar-hi els nous plentejaments que avui són a la nostra disposició, com la certificació forestal, la producció forestal rendible amb baix impacte ecològic, o bé la protecció de la biodiversitat i del paisatge a través de la gestió forestal, de la gestió forestal sostenible.

Matí
9,30-10,30 h
La certificació forestal
a càrrec de Ricard Estrada (Departament de Medi Ambient)
11-12 h
Producció forestal rendible amb baix impacte ambiental
a càrrec d'Sven Augier (Pro-Silva)

Tarda
15 h
La gestió forestal sostenible (taula rodona)
a càrrec de Joan Botey (Consorci Forestal de Catalunya), Sven Augier (pro-Silva), Josep M. de Ribot (Centre de la Popietat Forestal) i Paco Cano (Profor)
Moderador: Martí Boada (Fòrum Global 500, Nacions Unides)
17 h
Cloenda
a càrrec de Felip Puig (conseller de medi ambient, Generalitat de Catalunya)

XV Jornada d'Agricultura i Alimentació
«Del pagès al consumidor»
Organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris i Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació
dia 19

En els darrers anys, alguns accidents desafortunats, com el cas de les «vaques boges» o el de les dioxines, han provocat, en alguns sectors de la població, una desconfiança vers la seguretat dels aliments. Aquesta jornada pretén aproximar-nos, en tant que consumidors, a la realitat del dia a dia. D'una banda, es parlarà de quina és l'agricultura i la ramaderia que avui es practiquen; molt diferents de les tradicionals d'abans, aquesta agricultura i aquesta ramaderia tenen uns controls prou seriosos per a garantir al consumidor que el que menja és sa. A més a més, han canviat els hàbits alimentaris, i una gran part de la població menja fora de casa o bé utilitza productes preparats. La indústria alimentària té la responsabilitat d'oferir al consumidor una garantia total de la qualitat dels seus productes. Esperem, doncs, que aquesta jornada contribueixi a donar la confiança que mereixen els nostres aliments.

9.30 - 10.00 h
Obertura de la jornada
a càrrec del conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la G#
Prxxxii#"¿
\áÝ`"HIz¿
Cë
CGàÃ|­s vespres que hi hagi animaciÛ als pobles. Aprendre no est¦ renyitaraciÛ especial: hi poden assistir totes les persones que tinguin interËs a conËixer la veu humana.Tothom neix amb dues octaves 0.30 - 11.45 h
L'agricultura i la ramaderia d'avui: la ramaderia
a càrrec del Dr. Josep Gasa i Gasó, catedràtic de nutrició animal de la Facultat de Veterinària (UAB)
11.45 - 13.00 h
L'agricultura i la ramaderia d'avui: l'agricultura
a càrrec de Marià Vilajeliu i Serra, tècnic de l'estació de Mas Badia (Fundació Mas Badia), i Eric Hostalnou, conseller agrícola de la Cambra Agrícola del Rosselló
13.00 - 15.00 h
Pausa. Dinar
15.00 - 16.30 h
La indústria agrària avui
a càrrec del Dr. Ramon Clotet i Ballús, director de l'MBA en empreses alimentàries, Fundació Bosch Gimpera (UB)
16.30 - 17.15 h
Què vol saber el consumidor dels aliments actuals?
a càrrec d'Anna Tardà, responsable de l'Àrea de Medi Ambient i Consum Responsable, Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)
17.15 - 18.15 h
Taula rodona. Debat

XIII Jornada Andorrana
«Formació i ensenyament a Andorra»
Organitza: Societat Andorrana de Ciències
Patrocina: Banc Agrícol i Comercial d'Andorra
dia 19 d'agost

Matí, de 9.30 a 13 h
Presentació
L'ensenyament a Andorra
a càrrec de Roser Bastida i Areny, directora d'Educació del Ministeri d'Educació, Joventut i Esports
L'ensenyament confessional. Del segle XIX al segle XXI
a càrrec de César Garcia i Bernardo, llicenciat en filosofia i lletres i cap d'estudis del Col·legi Janer
L'ensenyament francès a Andorra
a càrrec de Jean-Alain Toquec, agrégé de mathématiques i delegat de l'ensenyament francès a Andorra
L'ensenyament espanyol a Andorra
a càrrec d'Antoni Boladeres i Sorribes, mestre i director de l'Escola Espanyola d'Andorra la Vella
Programes i serveis d'educació especialitzada a Andorra. El model de l'escola Meritxell
a càrrec de Carolina Serra i Areny, psicòloga i directora general de l'Escola Nostra Senyora de Meritxell
L'escola andorrana
a càrrec de Teresa Cairat i Vila, llicenciada en filologia anglesa i catalana i directora general de l'Escola Andorrana
La formació d'adults
a càrrec de Joan R. Marina i Amat, llicenciat en filologia catalana i director del Servei de la Formació d'Adults
L'escola privada
a càrrec de Fàtima Valero i Alcaide, llicenciada en filologia hispànica i directora de l'Escola dels Pirineus
La música, un referent pedagògic i cultural avui a Andorra
a càrrec de Josep M. Escribano i Casaldàliga, director de l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals
Les arts plàstiques
a càrrec de Roger Mas i Canalis, escultor i professor de formació visual i plàstica de segona ensenyança de l'Escola Andorrana
La formació dels educadors esportius
a càrrec de Pere Frases i Homedes, llicenciat en educació física i director de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya
Efectes de la globalització en l'ensenyament de llengües
a càrrec de Ferran Costa i Marimon, llicenciat en relacions internacionals i economia i director d'Inlingua Andorra
La formació per la convivència
a càrrec de Josep M. Camprubí i Rovira, salesià i president de la Taula del Voluntariat Social d'Andorra
Benvinguda
a càrrec de Miquel Porter i Moix, president de la XXXIIUCE
Presentació a Prada de la publicació de la XII Diada: «L'ordenació del territori andorrà»

Tarda, de 14.30 a 18 h
La formació a l'administració general
a càrrec d'Imma Oranias i Estudis (llicenciada en filosofia i ciències de l'educació i cap d'àrea de formació de la Secretaria General Tècnica de la Funció Pública)
La formació professional en alternança
a càrrec de Carme Garcia i Puy, llicenciada en filologia anglesa i directora del Centre de Formació d'Aprenents
La visió de la Cambra de Comerç
a càrrec de Pilar Escaler i Penella, advocada i directora de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra
L'ensenyament virtual
a càrrec de Florenci Pla i Altisent, llicenciat en ciències químiques i coordinador del Centre Universitari d'Estudis Virtuals d'Andorra
La formació en noves tecnologies
a càrrec de Ferran Virgós i Bel, doctor enginyer industrial, llicenciat en informàtica i cap d'estudis de l'Escola d'Informàtica d'Andorra
L'ensenyament a l'àrea de la salut
a càrrec d'Anna Insa i Canet, diplomada en infermeria i directora de l'Escola d'Infermeria
La universitat a Andorra
a càrrec de Daniel Bastida i Obiols, enginyer industrial i rector de la Universitat d'Andorra
El paper de les associacions de pares
a càrrec d'Alícia Santos i Mateo, gestora administrativa i presidenta de la Confederació d'Associacions de Pares d'Alumnes (CONAPA)
La recerca
a càrrec de Jordi Guillamet i Anton, llicenciat en història i director de l'Institut d'Estudis Andorrà
La formació continuada a l'empresa privada
a càrrec de Jordi Checa i Gutes, diplomat en relacions laborals i director de recursos humans i qualitat de Banc Agrícol i Comercial
La formació continuada en el món de les professions liberals
a càrrec de Joan Martínez i Benazet, metge pneumòleg i coordinador de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques d'Andorra
Visió del treballador en l'àmbit de la formació
a càrrec de Xavier Llovera i Massana, postgraduat en funció pública, llicenciat en lletres i president de l'Associació de Personal Adscrit a l'Administració General
Política educativa
a càrrec de Pere Cervós i Cardona, arquitecte i ministre d'Educació, Joventut i Esports
Cloenda

I Jornada de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia dels Països Catalans
Organitza: Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia
dia 20

Matí, de 10 a 1
Presentació de la SCGHSV
a càrrec d'Armand de Fluvià (conseller heràldic de Catalunya i president de la SCGHSV)
Presentació de la revista «Paratge»
a càrrec d'Ignasi Ametlla i Guxens (director de publicacions de la SCGHSV)
El cognom, el llinatge i el frau en genealogia i heràldica
a càrrec de Gerard Marí i Brull (UB)
Informàtica i genealogia: la pàgina web i els recursos que ofereix internet per a la recerca genealògica
a càrrec de Ramon Rovira i Tobella (membre de la junta de la SCGHSV)

Tarda, de 3 a 5
Informàtica i genealogia: el programa GDS per a Windows de gestió i tractament informàtic de dades genealògiques
a càrrec de Joaquim Casals (autor del programa)
Heràldica municipal als Països Catalans
a càrrec d'Armand de Fluvià i Escorsa (conseller heràldic de Catalunya)

Experiències municipals de sostenibilitat
Organitza: Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA)
dia 21, a les 10 del matí

Taula rodona per a exposar i debatre diferents experiències municipals de sostenibilitat, en la qual participaran representants municipals de tots dos cantons de la frontera i serà moderada pel president del CILMA, Pere Maluquer i Ferrer.

Un dels desafiaments ambientals és la constatació que no es pot permetre el ritme de consum creixent dels recursos naturals i la degradació del medi; per tant, es posa en qüestió la lògica de funcionament dels pobles i les ciutats i es planteja la necessitat d'avançar cap a un altre model que tingui en compte criteris de sostenibilitat.
Aquest ambiciós objectiu suposa un canvi d'orientació en el marc de les polítiques municipals i porta els governs locals a afrontar aquest nou repte.
El municipi és l'administració més propera a la ciutadania i la que està més a prop de la percepció dels problemes ambientals. Per tant, és qui millor pot gestionar el medi i qui millor pot atendre les necessitats dels seus ciutadans. Així, doncs, els ajuntaments han de ser els impulsors de les noves polítiques ambientals utilitzant criteris de sostenibilitat en benefici del bé comú, tot i la dificultat afegida dels limitats recursos econòmics i competencials.
Cada cop són més els ajuntaments que porten a terme diferents eines i accions encaminades a introduir criteris de sostenibilitat. Per exemple: elaborar auditories ambientals municipals, impulsar la recollida selectiva de residus, impulsar l'estalvi energètic introduint energies alternatives, prendre consciència dels problemes de contaminació sonora, atmosfèrica i aquàtica, reduir l'ús privat del cotxe potenciant el transport públic, crear i protegir més espais verds, entre altres.
L'administració local no únicament és correctora dels dèficits ambientals dels seus municipis, sinó que també impulsa polítiques preventives recolzant-se en la complicitat dels diferents agents socials: ciutadans, empreses, entitats

Policia i societat: models de relacions amb la comunitat, una reflexió des de la perspectiva urbana (Catalunya i França)
dia 23
(Vegeu Seminaris d'investigació)