v


Josep Maria Solé i Sabaté

"Falten estudis històrics que abastin alhora tots els PPCC"


-L'estudi de la història té un paper molt important a l'UCE. Com ho valora, això?
-És molt lògic. La història sempre ha justificat la nostra raó d'ésser com a nació i com a poble. Fins que no es reconegui el nostre dret a la sobirania nacional la història és l'eina que ens permet justificar la nostra identitat.
-És suficient el coneixement que tenim del nostre passat?
-Estem en camí de normalitzar-lo pel què fa a la investigació i a la incorporació en els plans d'estudi bàsics; però crec que encara li falta molta presència a la universitat i a la societat, i això s'ha d'aconseguir a través de la presència als mitjans de comunicació, cosa que als altres països està resolt. A través dels mitjans es creen mites, llegendes, i això és bàsic...
-Quina és la part de la història que encara ens queda més fosca?
-Més que una època fosca, el què hi ha és un mètode de treball incomplet. Hi ha molts estudis sobre el principat, el País Valencià, la Catalunya del Nord, però pràcticament no hi ha cap treball que analitzi la història des de la perspectiva dels Països Catalans en conjunt. Per exemple, sovint oblidem que Catalunya va lluitar contra els Nazis, perquè es va fer des de la Catalunya del Nord...
-Què cal fer per evitar aquest desequilibri?
-Cal que prenguem més consciència de l'abast del nostre territori: és necessari que la gent de València consideri que la seva universitat natural és la de Perpinyà, i que els de Girona ho considerin de la d'Alacant... El què no pot ser és que a la gent li interessi el què passa a Huelva o les pateres d'Algeciras, que són a mil quilòmetres, i no importi a ningú el què passa a Perpinyà, que és a seixanta quilòmetres de Girona.
-Des de l'abril és director del Museu d'Història de Catalunya, un espai que va aixecar força polèmica quan es va inaugurar...
-Hi va haver polèmica perquè es va inaugurar en plena campanya electoral, però després ningú l'ha criticat més, perquè està fet amb rigor i tothom s'hi sent representat. Hi és tot. La prova és que cada dia el visiten de sis-centes a set-centes persones, i ara a l'estiu, al voltant de les mil cinc-centes. Se'n parla de boca en boca, interessa molt als estrangers, i alhora permet fer una visita familiar o d'investigació...
-Considera prioritari invertir en aquest tipus d'infraestructures?
-Sí. Perquè un poble avanci ha de saber què vol fer, i per saber què vol fer ha de saber què és. Per tant, invertir en cultura és la millor inversió possible. Si em dónen a escollir entre invertir en fer una carretera o invertir en una activitat cultural, escolliré la segona, perquè gràcies a ella, aviat em serà possible fer tres carreteres.
-Vostè va venir per primer cop a l'UCE el 1968, amb 18 anys. Quina evolució li ha vist?
-Ha canviat força. Abans era una illa de llibertat, de discussió... de tot allò que no es podia tenir amb la dictadura. Ara té un ambient més acadèmic i universitari d'estiu, i de vegades hi ha un excés de prudència a l'hora de discutir certs temes, però crec que hem de lluitar fort perquè no es perdi, per potenciar-la, perquè ja té 28 anys, i perquè al nostre país tenim el mal costum de carregar-nos-ho tot quan ens en comencem a cansar, i llavors no tenim tradició en res. L'any 1973 vaig pro-posar que es creés un himne dels Països Catalans, i em van dir que inventar-se un himne era unasolemne bestiesa. Si llavors ho haguéssim fet, ara ja tindriem un himne amb vint-i-tres anys d'història.

Tornar al Diari | Tornar a la UCE | Tornar a VilaWeb