Tothom ho ha cregut. Molts s'han emocionat sentint a tocar la Marsellesa: "Allons'zénfants de la patrie, liberté, liberté chérie." En dues guerres mundials i dos conflictes de resistència a la descolonització, milers de catalans del nord han mort aquest segle per la llibertat de França. No es troba ni una família que no tingui el nom d'un fill, d'un germà, d'un pare, d'un oncle, d'un avi o d'un rebesavi mort a 25 anys, al monument als morts que hi ha al bell mig del poble sota el lema "mort pour la France, mort pour la Liberté."
Avui dia, molts menys s'ho creuen. Tanmateix, el pes dels anys, de l'escola, de la ideologia, de les guerres... fan que dins l'inconscient col.lectiu la paraula "llibertat" es relacioni amb França, amb els valors republicans, progressistes i revolucionaris francesos; amb França, pàtria dels drets de l'home, amb Papà De Gaulle alliberant el territori. Per tant, ho tenim especialment difícil els del nord a l'hora de combregar amb aquesta llibertat, si més no, en el camp semàntic. Ens cal reconquerir la llibertat. Esporgar-la de les usurpacions del passat. Una vegada la llibertat alliberada tornarem novament a cridar en tota igualtat i tota fraternitat: "llibertat", amb els germans retrobats del sud. Pugui aquesta UCE contribuir-hi.