"El moviment berber segueix amb interès l'evolució de Catalunya"

Entrevista amb Muhand Tilmatine

- Qui és el poble berber o amazigh?
- És un poble autòcton del nord d'Àfrica, que ja existia abans de l'arribada dels àrabs. Actualment, el poble berber es reparteix en països com Algèria, on som un 20-25% de la població i Marroc, amb un 40-60, entre d'altres.

- I què hi fa un berber a la Universitat Catalana d'Estiu?
- Participo en el curs d'ensenyament específic que fa Carles Castellanos i que se centra en el tema de la realitat berber al nord d'Àfrica. Amb en Carles ens vam poder conèixer en un col·loqui internacional de fonologia berber a París. M'hi vaig apropar perquè sempre que trobo catalans i bascos sento curiositat de conèixer-los, perquè tenim diversos aspectes comuns. Fruit d'aquest contacte personal, entre d'altres coses, ha sortit un llibre de gramàtica i diccionari Amazigh-Català-Francès, editat per la Universitat Autònoma de Barcelona. És important destacar que hi ha un paral·lelisme entre l'opressió que ha rebut la seva llengua i la nostra.

- En el curs en el que participa quins objetius s'ha marcat?
- Donar la màxima informació de la realitat berber, aportant coneixements bàsics sobre la identitat cultural i lingüística amazigha i promoure contactes entre el nostre poble i el poble català.

- Molta gent té una imatge distorsionada dels berbers, com si tots anessin muntant a camell i amb el rostre tapat...
- Aquesta és una concepció falsa, d'entrada cal dir que el poble amazigh és majoritàriament sedentari, tot i que una petita part és nòmada.

- On té els seus orígens el moviment berber. Quina és la seva evolució?
- El poble berber pertany a una mateixa nació. El moviment identitari amazigh neix a finals del segle XIX a Cabília i des dels anys 80 que hi ha una massificació de la llengua i la cultura berbers. Neix com a moviment polític i cultural , tot i que no és fàcil diferenciar aquests dos eixos. Tot moviment té dos extrems, d'una banda els que volen una autonomia cultural i política; de l'altra, els que volen la independència. Tot i així sembla que molta gent opina que un sistema federal seria una solució per a l'Àfrica del Nord. Per això el moviment berber té molt d'interès en els catalans, tenim experiències similars i seguim amb molta atenció l'evolució de Catalunya.

-Quina és la incidència de l'aspecte religiós en la seva cultura?
- Caldria respondre amb fets. El moviment islamista no té diputats a Cabília, és l'única regió on no en té. Entre els berbers i els musulmans hi ha una relació moderada. Els berbers no parlem àrab i no hem tingut un accés directe als textos religiosos, per això es barreja l'Islam amb tradicions del nostre poble més paganes.

- De l'interès que senten per la cultura catalana, què destacaria?
- El cas de la cooficialitat de les llengües, per exemple. Hem après també de les seves errades, intentant evitar-les. Així, a Cabília el model seria el berber com a primera llengua i l'àrab com a segona. I al sortir a fora la llengua àrab com a primera i el berber com a segona.


Tornar al Diari | Tornar a la UCE | Tornar a VilaWeb