"Retorneu els papers i, sobre tot, demaneu perdó". Amb
aquestes paraules s'adreçava als salamanquers Josep Maria Sans Travé,
director de l'arxiu Nacional de Catalunya, després que 20.000 persones
es manifestessin a Salamanca en un brot irat d'anticatalanisme presidit
per les paraules de l'escriptor Gonzalo Torrente Ballester: "Tingueu
amor al que és vostre per dret de con-questa". Això passava
pocs dies després que el govern espanyol prengués finalment
la decisió, el 17 de març de 1995, de retornar al govern català
els originals de l'arxiu històric de la Generalitat republicana,
ar-rabassats per les tropes franquistes el 1939, i que han estat reclamats
contínuament per Catalunya des del 1982, avalats pel criteri d'historiadors
de prestigi com Paul Preston, Hugh Thomas o Gabriel Jackson entre molts
altres.
Però les opinions, en tots aquests anys, han estat enfrontades contínuament,
i sovint contradictòries, com és el cas del Partit Popular
a Catalunya, que el 1985 votà a favor del retorn i després
ha estat l'abanderat de l'opinió contrària, o el PSC i el
PSOE, que també han canviat diverses vegades de posicionament respecte
aquest tema. Des de fora de Catalunya, l'historiador franquista i exministre
en l'etapa UCD Ricardo de la Cierva defensà la creença que
el retorn dels arxius significaria "un acte de separatisme històric
i cultural... I d'això al se-paratisme hi ha un pas", mentre
que un altre exministre de cultura, Jorge Semprún, del PSOE, es manifestava
amb "estupor i indignació" per les reaccions en contra
i ironitzava dient que la manifestació de Salamanca l'haurien d'haver
fet a la Plaza de Oriente de Madrid, on es feien les manifestacions d'adhesión
inquebrantable al règim de Franco.
Davant la pressió a dues bandes, el govern socialista congelà
el cas i passà la pilota al nou govern del PP.
Aquest, amb Esperanza Aguirre al capdavant del ministeri espanyol d'Educació
i Cultura, ha mantingut fins ara l'ambigüitat de criteris, malgrat
s'hagi compromès a seguir els criteris internacionals sobre arxius
-un compromís que afavoreix el retorn a Catalunya i del qual ja
va haver de fer-se enrera l'anterior ministra de Cultura Carme Alborch-.
El 28 de maig d'enguany, el ple del Congrés de Diputats del govern
espanyol aprovà per unanimitat de tots els grups parlamentaris una
proposta d'ERC consensuada amb CIU i el PSOE, al que s'afegí el PP
perquè una comissió d'experts proposi abans de mig any una
solució definitiva.
Arrabassats com a botí de la conquesta franquista
Ningú sap exactament com els franquistes es van fer amb els arxius
de la Generalitat: l'hipòtesi més probable és que algú
que els coneixia els degué ajudar. El fet és que després
de la guerra passaren a mans de la Sección de Servicios Documentales
de la Presidencia del Gobierno, i foren utilitzats profusament pel Tribunal
para la Represión de la Masonería y el Comunismo, que tot
i el seu nom, tenia per missió sistematitzar la persecució
dels republicans de totes les tendències. El 1963, el tribunal fou
suprimit i els historiadors tingueren accés a l'Arxiu de Salamanca,
tot i que no va integrarse a l'Archivo Histórico Nacional fins el
1979, ja aprovada la Constitució.
