"Editors i món cultural català menystenen
la ciència-ficció"
- Existeix una literatura de ciència-ficció en català?
- Sí, tots coneixem, per exemple, El mecanoscrit del segon origen,
de Manuel de Pedrolo, el llibre català més venut de tots els
temps o Trajecte final, i si ens remuntem als orígens caldria parlar
d'Homes artificials, de Frederic Pujulà i Vallès, ja el 1912,
passant per l'extensa obra de Pere Verdaguer, un personatge força
vinculat a Prada, entre d'altres.
- Tot i així, la producció literària, en aquest àmbit,
és minoritària, a què creu que és degut això?
- Crec que la importància que en un país es dóna a
la ciència-ficció és proporcional al seu grau de desenvolupament
cultural i científic. Si hem de buscar responsables del dèficit
en aquest camp jo apuntaria als editors catalans, més interessats
en coses tan innòcues com la novel·la policíaca i que
es dediquen a minimitzar el gènere de la ciència-ficció.
Uns altres responsables serien el món cultural català, ho
prova el fet que entre les dotzenes de premis literaris només n'hi
ha un dedicat a la ciència-ficció i és a Andorra.
- Barreja la sociolingüística i la ciència-ficció,
com es relacionen aquestes dues disciplines?
-M'he dedicat a cercar totes aquelles referències que hi ha a la
literatura de ciència-ficció sobre el contacte entre civilitzacions
que parlen diferents llengües o en diferents codis i com s'ho fan per
comunicar-se entre elles. És a dir, tots els autors de ciència-ficció
que s'han plantejat la llengua i la comunicació com un problema central
en les seves històries. De fet, la qüestió sociolingüística
seria la primera i la més important amb la què ens trobaríem
davant un hipotètic contacte entre éssers de diferents planetes,
però també he estudiat aquells autors de ciència-ficció
que no parlen d'altres planetes sinó únicament de la Terra
i l'ús de l'idioma com a una eina d'opressió o arma d'alliberament
en un futur.
- Els silencis d'Eslet, premi Juli Verne, és un exemple de novel·la
centrada en la sociolingüística?
- El tema sociolingüístic, tot i que no és l'únic,
apareix en la novel·la des del moment en què els habitants
d'Eslet són sords i per tant desconeixen la literatura, la música
i l'ús de l'escriptura. D'altra banda, també tracto el llenguatge
del sexe, el de la dansa com a eina per assolir la llibertat i en definitiva
el llenguatge no verbal i el tema d'un món silenciós i les
implicacions que comporta la inexistència d'un llenguatge verbal.
Un aspecte que caldria remarcar del llibre és que a Eslet els
habitants tenen prohibit aparellar-se i l'ordre establert els condiciona
a relacionar-se en "trimonis" de dues dones i un home, fins
que es produeix un conflicte dels partidaris de l'amor en parella.
- Quines són les aplicacions didàctiques de la ciència-ficció?
- Els darrers anys han anat apareixent propostes didàctiques
en què s'usa la ciència-ficció per ensenyar altres
disciplines. El 94, Jordi José Pont i Manuel Moreno van editar el
llibre Física i ciència-ficció i diferents professors
de secundària han fet propostes sobre el tema. Jo mateix, al meu
llibre Les paraules del futur, vaig proposar treballar la so-ciolingüística
a partir de les novel·les de ciència-ficció.
