El primer de gener del 1995, per primer vegada, una empresa comercial donava
accés a la Internet als Països Catalans. Fins aleshores només
era possible accedir-hi a través de les universitats.
El mes de maig del 1995 naixia La Infopista (l'actual VilaWeb) com un primer
pas cap a la creació d'un marc de co-municació en català
dins la xarxa. Aleshores hi havia 120 webs en català a Internet.
Al mes de setembre, per primer vegada, més de 100 persones van visitar
la Infopista en una setmana, una xifra que Vicent Partal i Assumpció
Maresma, els seus promotors, van considerar tot un èxit. Al cap d'un
any la xifra de webs ja és de vora de 2.000 i cada setmana passen
per VilaWeb entre 5.000 i 7.000 persones. De fet VilaWeb ha esdevingut el
primer mitjà digital del país i inclou una dotzena llarga
de serveis que van des d'un recercador d'informació a una biblioteca
pública i des de botigues de venda de productes a un servei de notícies
que funciona 24 hores al dia.
L'exemple de l'evolució de VilaWeb pot servir per a il·lustrar
la velocitat amb que la internet està creixent. Entre aquests gairebé
dos mil nous productes que s'hi troben hi ha de tot. Des de publicacions
com l'Avui, El Mundo Deportivo o L'Empordà, a les webs oficials del
València CF i el Valvi Girona. Des de totes les novetats d'editorials
com 62, o Empúries a tota la programació de TV3 i les emissions
ra-diofòniques de Josep Cuní a COM Ràdio. De webs castelleres
a gastronomia valenciana, associacions com la Maria Montessori de l'Alguer
o escoles com La Bressola de Prada. Realment es pot dir que avui en dia
el català ja ha consolidat el seu espai propi a la xarxa i, sobretot,
que ja hi ha milers de catalans que la usen com un nou mitjà de comunicació
i d'in-teracció entre ells.
L'emergència d'aquest fenomen és precisament el que un dels
seus autors, Vicent Partal, explica en el curs que fa aquest any a Prada.
Segons Partal "estem a punt d'assistir a un gran canvi en el món
de la comunicació, consistent sobretot en la multiplicació
extraordinària dels emissors. De diaris n'hi ha pocs, de ràdios
i teles menys, a Internet hi ha gairebé tants emissors com usuaris
i això és un canvi substancial: si tothom esdevé un
emissor el flux d'informació deixarà de ser l'instrument dirigit
i controlable que és ara i podrà configurar-se com l'ànima
d'un procés democràtic més obert i participatiu, més
plural i menys restringit pel capital."
Pel que fa a VilaWeb, Partal creu que els objectius bàsics ja estan
asolits: "hem sabut que Ogilvy & Mather posava VilaWeb com exemple
dient que en espanyol hauria d'existir alguna cosa igual. És la primer
vegada que els mitjans catalans anem per davant'.
