L'UCE ret homenatge al pedagog i escriptor clau en la represa cultural catalana
després de 1939, per tota una vida consagrada al salvament d'una
llengua i un país
"Per la seva trajectòria com a defensor -ja des dels temps difícils-
de la identitat nacional de Catalunya a través, sobretot, de la promoció
de la llengua i de la cultura. Per la seva tasca intel·lectual de crític
literari, de mentor de noves generacions i com a impulsor d'institucions
i de publicacions. I per haver estat un home clau en la recuperació
de l'escola ca-talana". Així glossava la trajectòria
de Triadú el jurat del Premi d'Honor Jaume I, quan li fou concedit
l'any 1982; i de semblant manera ho feien els jurats de la Creu de Sant
Jordi (1982), del Premi Atlàntida del Gremi d'Editors (1986), i del
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992), perquè, innegablement,
Joan Triadú ha estat protagonista i testimoni d'excepció
de la vida cultural catalana dels últims 50 anys. El que singularitza
la figura de Joan Triadú és que no s'ha limitat a estar al
peu del canó sols en els començaments difícils, sinó
que, com diu el crític Joan Josep Isern "ha anat fent dia a
dia una feina callada, poc aparent a primera vista però enormement
efectiva, i aquests són els avantages de poder mirar enrera des de
la talaia que suposen setanta anys de compromís, d'hones-tedat i
de mestratge cívic i intel·lectual."
Triadú, en la seva dilatada carrera cultural, va ser durant dotze
anys membre del consell assessor de "Serra d'Or", mestre i més
tard director de la Institució Cultural del CIC i director de l'escola
Thau, càrrecs que encara detenta. Presidí la comissió
organitza-dora del clandestí Congrés de Cultura Catalana,
va ser membre de diversos jurats per a premis literaris i fundador d'Òmnium
cultural; secretari de la Junta Assessora per als Estudis de Català,
i fundador i president del Consell Català d'Ensenyament, entre molts
altrescàrrecs
La seva bibliografia comprèn una vintena llarga de títols
entre els que destaquen obres de referència obligada com l'Antologia
de la poesia catalana (1900-1950), Anto-logia dels contistes catalans (1850-1950)
o La poesia catalana de postguerra , a més de traduccions d'autors
estrangers, assajos sobre autors catalans i gran quantitat d'introduccions,
crítiques i articles, una tasca que, tenint en compte les dificultats
del període en què s'ha fet, pren dimensions gegantines.
A l'homenatge que l'UCE ret avui al filòleg, crític i pedagog
Joan Triadú, hi participen el conseller de cultura de la Generalitat
de Catalunya, Joan Maria Pujals, l'escriptor Se-gimon Serrallonga, i el
crític literari Àlex Broch. L'acte tindrà lloc a les
dotze del migdia al gimnàs del Liceu.
Un defensor històric del monolingüisme
Triadú considera que la situació cultural catalana a l'actualitat
és encara de resistència: "Hi ha una actitud més
tova, avui, sobretot per part de la joventut, i no està justificada.
No cal fer més que veure els quioscos de la Rambla: un diari, un
parell de revistes... On és la cultura catalana?". Triadú
és partidari del monolingüisme i no considera que per això
sigui necessària la independència: "Monolingüisme
significa predomini o hegemonia d'una llengua. No anul·lació
de l'altra. En el bilingüisme, el peix gros es menja al petit, com
saben tots els sociolingüistes. Hem d'evitar que el català sigui
una mena de llatí. Hem avançat, però encara falta molt."
Joan Triadú va néixer el 30 de juliol de 1921 a Ribes de
Fresser, en el si d'una família obrera, que dos anys més tard
va traslladar-se a Barcelona. Mestre des dels 16 anys, el 1938 Pompeu Fabra
li signava un certificat de mestre de català. Quan cursà la
llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, ja esdevingué
un personatge clau en la represa cultural i un activista cultural arreu
del país: fundà la mítica revista "Ariel",
prengué part en les activitats clandestines del Front Nacional de
Cata-lunya, impulsà la creació d'Òmnium Cultural i
del Premi d'Honor de les Lletres Ca-talanes, entre d'altres in-comptables
activitats a Catalunya i fora del país. Ha publicat obres de referència
obligada quan es parla de crítica literària catalana i ha
rebut els màxims guardons de les lletres i del civisme a Catalunya.
