-
- Coneixement de la Catalunya del Nord
- Coordinadors: Alà Baylac-Ferrer, Joan Peytaví
- Catalunya Nord a l'abast
- a càrrec d'Alà Baylac-Ferrer, professor de català al liceu
- de Ceret
- dies 16, 17, 18, 19 d'agost de 10 a 11 del matí
- a. Geografia: Perpinyà no és al nord dels Pirineus. Comarques, relleu i
- Administració
- b. L'ensenyament del català: creixença entrebancada
- c. Ús de la llengua: un prestigi nou amb absència de política institucional
- d. Les darreres lluites de l'Estat contra les llengües regionals i el català
- La Catalunya del Nord té actualment una realitat diferenciada de la resta
- de Catalunya, tot i ser-ne part integrant. Això és el resultat dels últims
- tres segles d'història. Alhora que es multipliquen els contactes i els
- retrobaments entre catalans del nord i catalans del sud, és important que
- la voluntat de construir un futur comú es fonamenti en la coneixença exacta
- i precisa de les vivències dels habitants, del marc geogràfic i
- administratiu (sovint encara molt vague), de la percepció d'una situació
- sociolingüística complexa i pròpia (massa enfosquida o al contrari
- eufòrica), i del context juridicolegal francès que no ha parat mai
- d'interposar obstacles a la simple reconeixença del català. La solidesa i
- la credibilitat del funcionament dels Països Catalans depèn de l'exactitud
- i del rigor del coneixement de les nostres realitats, en particular de la
- Catalunya del Nord.
- Dels ibers a l'any 2000: panorama històric de Catalunya del Nord
- a càrrec de Joan Peytaví Deixona, professor de català al liceu de Ceret,
- ICRECS Universitat de Perpinyà
- dies 20, 21, 22, 23 d'agost, de 10 a 11 del matí
- S'estudiarà la història de la part septentrional de Catalunya mitjançant un
- qüestionari de cinquanta preguntes que servirà de base o de fil director a
- les ponències diàries. Ibers, grecs, romans i altres. Edat mitjana brillant
- i època moderna difícil. Separació i penós ingrés a França. Catalunya Nord,
- departament francès.
- Conferències
- 1. Resistència i col·laboracionisme
- Ramon Gual, responsable de la revista Terra Nostra. L'històric fundador i
- pilar de l'UCE durant més de trenta anys, il·lustra com és de polèmica i
- tabú la qüestió del període col·laboracionista amb els nazis a França. A
- través de l'ampli treball d'excavació dels testimoniatges i dels documents
- a Catalunya Nord s'explica els arxius inaccessibles, els entrebancs a la
- recerca, els recursos judicials contra els investigadors, les amistats
- col·laboracionistes...
- dia 17, d' 11 a 12 del migdia
- 2. La Bressola, escoles catalanes associatives
- Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola. Presenta aquí l'experiència
- d'un dels models d'ensenyament en català de la Catalunya del Nord: l'escola
- catalana associativa, que després de 23 anys té avui cinc escoles.
- dia 18, d' 11 a 12 del migdia
- 3. Arrels, escola i ràdio: el servei públic en català
- Pere Manzanares, president de l'Associació Arrels. Al llarg dels seus 18
- anys de vida, l'Associació Arrels ha anat demostrant que era possible a la
- Catalunya del Nord un &laqno;servei públic català», tant en els mitjans de
- comunicació com en el sector de l'ensenyament d'immersió. Únic exemple a
- tot l'estat d'escola d'ensenyament per immersió integrada en l'educació
- pública, Arrels està lluitant actualment perquè l'Administració assumeixi
- la demanda creixent dels pares per un ensenyament en català a l'escola
- pública.
- dia 19, d' 11 a 12 del migdia
- 4. L'ensenyament del català per a adults
- Empar Nogué, presidenta del Col·lectiu de Professors de Català per a
- Adults, i Maria Barcons, presidenta de l'Òmnium Cultural Catalunya Nord.
- Totes dues militants esbossaran el panorama de l'ensenyament del català per
- als adults, que constitueix un dels àmbits importants de la difusió de la
- llengua a la Catalunya del Nord, donades les carències històriques o més
- actuals patides per la població autòctona o immigrada.
- dia 20 d'agost, d' 11 a 12 del migdia
- 5. Lluís Torcatis, una figura de la resistència nord-catalana
- a càrrec de Roger Justafré, historiador i biògraf de Lluís Torcatis.
- dia 21, d'11 a 12 del migdia
- 6. Les celleres del Rosselló
- Aymat Catafau, professor d'història. L'autor d'una tesi intitulada Les
- celleres del Rosselló: aproximació de la naixença dels vilatges a l'antiga
- diòcesi d'Elna (segles X-XV), recerca publicada per l'Editorial del
- Trabucaire, presenta el resultat de les seues investigacions i en
- particular l'originalitat de les celleres nord-catalanes respecte a les
- sagreres del Principat.
- dia 22, d'11 a 12 del migdia
- 7. França i la Carta europea de les llengües
- Enric Vilanova, advocat al Col·legi d'Advocats de Perpinyà. Quina
- conseqüència tindrà per al català la signatura de la Carta europea de les
- llengües minoritàries? En quina mesura els articles signats representen un
- canvi per al marc jurídic francès, a la vista dels informes (Rapport
- Poignant, Carcassonne i Cerquiglini) força limitatius que van acompanyar la
- signatura de la Carta? Aconseguirà un dia el text ser ratificat i assumit
- efectivament per França?
- dia 23 d'agost, d'11 a 12 del migdia
- L'Alguer, el Principat, les Illes, el País Valencià i la Franja de Ponent
- Coordinadors: Dr. Jordi Sales (UB) i Joaquim Monclús
- L'obediència catalana i el progressisme
- a càrrec del Dr. Jordi Sales (UB)
- dies 21, 22 i 23 de 9 a 10 del matí
- El xoc de dues retòriques derivades de la &laqno;transició». L'espectacle
- mediàtic i el nous problemes: l'enllaç entre generacions, la &laqno;nova riquesa,
- la cohesió social, la qualitat de l'oci, l'escola i la universitat, l'euro
- i la manca de definició d'una missió europea».
- La Franja de Ponent
- a càrrec de Joaquim Monclús
- dies 21, 22 i 23 de 10 a 11 del matí
- El curs d'aquest any dedicat a les comarques de parla catalana sota
- l'Administració de l'Aragó se centrarà en les matèries publicades en el
- llibre d'aparició recent, La catalanitat de la Franja de Ponent, publicat
- per l'editorial Thassàlia. Parlarem de geografia, d'història, de la
- situació de la llengua i de les qüestions d'actualitat recent i més
- polèmiques com són els límits del bisbat de Lleida i la nova llei de
- normalització lingüística que les associacions culturals, amb el consens de
- tots els grups polítics a excepció del PP, han presentat a les Corts
- d'Aragó.
- L'Alguer
- a càrrec de Carles Sechi
- dies 21, 22 i 23 d'11 a 12 del migdia
- L'església de Mallorca i els xuetons
- a càrrec de Pere Bonnín
- dies 24 de 9 a 11 del matí i dia 25 de 9 a 10 del matí.
- El sínode diocesà de Mallorca, que va començar el 1995 i conclogué el maig
- de 1999, va demanar perdó als descendents de jueus conversos per la
- discriminació a la que han estat sotmesos durant segles. Aquesta
- discriminació fomentada des de l'Església de Mallorca, si bé ja no existeix
- de jure, encara continua de facto. L'abril de 1999, el diari Última Hora
- comentava l'absència de xuetons o xuetes a les llistes electorals. La
- qüestió del jueus conversos continua latent a l'illa gran i qualsevol
- espurna basta per fer-la reviscolar.
- País Valencià
- a càrrec del Dr. Manuel Garcia Grau (UJI)
- dia 24 d'11 a 12 del migdia i dia 25 de 10 a 12 del migdia
- Les relacions de la corona de Mallorca amb la corona catalanoaragonesa
- (1276-1343/49): un conflicte nacional?
- a càrrec del Dr. Gabriel Ensenyat (UIB)
- dies 16, 17, 18, 19 i 20 de 9 a 10 del matí
- El curs analitzarà el període en què les corones mallorquina i
- catalanoaragonesa van constituir entitats polítiques diferenciades, amb una
- monarquia pròpia, a partir de les difícils relacions que van mantenir fins
- a la desaparició de la Corona de Mallorca i la seva reintegració en el si
- de la corona catalanoaragonesa. S'exposarà l'origen i l'evolució de totes
- dues corones, fent referència especialment als interessos contraposats
- entre diferents grups socials o entre les branques mallorquina i catalana
- d'un mateix grup, sense deixar de banda el vessant internacional (sobretot
- els interessos de França i del papat), per tal d'explicar les raons del
- conflicte i la solució militar final.
- Iniciació a la llengua
- Revisió del sistema lingüístic. Les principals faltes del català actual
- a càrrec de Roser Latorre
- cada dia, de 9 a 11 del matí
- Exposició i revisió del sistema lingüístic. La morfologia i la sintaxi
- catalanes. Els calcs sintàctics del català actual: vells pleonasmes i
- moderns &laqno;contrapleonasmes». La fonètica impròpia d'ús cada dia més
- generalitzat. Lectures destinades a exercicis gramaticals, de lèxic i de
- pronunciació. Pràctiques de redacció i de conversa.
- Curs d'expressió oral
- amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (GdC)
- a càrrec de Xavier Montoliu i Mercè Soler
- cada dia, de 10 a 12 del migdia
- El curs es divideix en dues dinàmiques d'actuació: adequació a
- l'articulació dels sons de la llengua (pronúncia formal i genuïna); treball
- de l'expressió oral, la comprensió oral i lectora.
- Amb l'ajuda de material de suport, es pretendrà que les classes siguin
- àgils per tal d'afavorir un bon aprenentatge i un alt grau de participació.
- Paral·lelament, hi haurà un fil conductor que serà l'estudi d'algunes
- poesies (amb música o sense) d'autors prou coneguts.
- Iniciació als estudis occitans
- Aranès pràctic: Nocions gramaticals bàsiques de l'occità de la Val d'Aran
- amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (GdC)
- a càrrec de Frederic Vergés
- dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 11 del matí
- Sabeu que dins el territori administratiu de Catalunya n'existeix un altre
- en què la llengua pròpia és l'occità i que aquesta hi és oficial juntament
- amb el català i el castellà?
- Al llarg del curs tindrem l'oportunitat d'adquirir uns coneixements bàsics
- de l'occità de la Val d'Aran.
- La llengua occitana avui
- amb el suport de l'Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana,
- Arxiu Occità i la Universitat Autònoma de Barcelona
- a càrrec de Claudi Balaguer (UAB)
- 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 11 del matí
- La literatura occitana moderna.
- amb el suport de l'Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana,
- Arxiu Occità, i la Universitat Autònoma de Barcelona
- a càrrec de Jaume Figueres
- 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 12 del migdia
- Es vol afavorir una primera aproximació global i evolutiva a la literatura
- occitana contemporània, amb una concessió: la consideració de l'època del
- Barroc, tant per la brillantor del període, malauradament ben poc conegut,
- com pel grau de consciència lingüística i literària que denoten aquests
- escriptors.
- Associació Una Sola Terra
- Quo vadis fòrum 2004?
- Posicions crítiques i alternatives sobre l'organització del Fòrum Universal
- de les Cultures 2004
- amb Xavier Garcia (escriptor), Josep Puig (enginyer industrial),
- Joandomènec Ros (catedràtic d'Ecologia), Rafael Subirachs (músic) i
- Santiago Vilanova (consultor ambiental)
- dia 19, a les 4 de la tarda
- Trobada dels professors de català
- de l'ensenyament secundari
- de la Catalunya del Nord
- Organitza: Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC)
- L'ensenyament del català en els establiments secundaris es troba actualment
- en fase de normalització, després de la creació del CAPES de català el
- 1992. Actualment són una vintena els professors certificats de català als