Humanitats
 
Coordinador: Dr. Jordi Figuerola, (UAB)
30 hores
 
 
Història de l'art
Responsable: Dr. Xavier Barral i Altet (U Rennes, IEC)
 
El curs d'història de l'art, de trenta hores, consta de dos blocs
consecutius. El primer tractarà de les qüestions patrimonials de l'àmbit
català, tant les institucionals com les associatives, totes fonamentades en
les intervencions recents. El segon comptarà, per a cada època, l'art de la
Catalunya del Nord i el de la del sud i n'estudiarà les relacions.
 
Problemàtiques i intervencions en el patrimoni cultural
Coordinador: Xavier Barral i Altet
 
Presentació de les accions institucionals en diversos aspectes de la
protecció del patrimoni català. Exposició de les accions concretes
promogudes dins del món associatiu per protegir, restaurar i reutilitzar
conjunts monumentals de diversos tipus. L'objectiu d'aquest curs és, a més
de motivar la consciència col·lectiva catalana envers el patrimoni en
perill, de generar un ampli debat entre estudiants i responsables dels
diversos sectors.
 
El patrimoni cinematogràfic i fotogràfic
a càrrec del Dr. Miquel Porter i Moix (UB)
dia 19, de 10 a 11 del matí
 
Els monuments restaurats per la Generalitat de Catalunya
a càrrec de Josep Anton Navarro, cap de Servei del Patrimoni Arquitectònic
(GdC)
dia 19, d'11 a 12 del migdia
 
Bases teòriques per a la conservació i restauració del patrimoni
a càrrec de Miquel Mirambell
dies 20 de 9 a 11 del matí
 
En aquest curs s'analitzen els principals criteris d'intervenció sobre el
patrimoni cultural amb fins conservatius, a partir de l'estudi de les
diverses tendències de restauració desenvolupades des de mitjans del segle
XIX fins als nostres dies. Des de la restauració &laqno;estilística» (E.
Viollet-le-Duc) i &laqno;romàntica» (J. Ruskin) fins a l'anomenada restauració
&laqno;crítica» (C. Brandi) sense oblidar-nos de la tendència &laqno;arqueològica» (R.
Stern i G. Valadier), &laqno;moderrna» (C. Boito), &laqno;històrica» (L. Beltrami) i
&laqno;científica» (G. Giovannoni).
 
Els monuments restaurats per la Diputació de Barcelona
a càrrec d'Antoni González Moreno-Navarro (cap del Servei de Patrimoni de
la Diputació de Barcelona)
dia 20, de 10 a 11 del matí
 
Vall de Boí, patrimoni de la humanitat
a càrrec d'Josep Grau, president de la Diputació de Lleida
dia 20, d'11 a 12 del migdia
 
El patrimoni cultural espoliat
Coordinador: Salvador Tarragó, SOS Monuments
 
Quan més importància s'atorga a la recuperació del patrimoni cultural a
través de difusions ben publicitades pels seus patrocinadors,
contradictòriament més profunda és la crisi de la política real de
conservació d'aquest. Des de la ignorància, la destrucció o l'abandó fins a
les intervencions més agressives, falsificacions i reconstruccions
desmesurades, la major part del nostre patrimoni està sotmès a les
desgràcies de tots dos excessos. Malgrat que no és una situació
exclusivament catalana, la qüestió ha suscitat un debat que ja comença a
donar resultats positius a conseqüència d'una opinió pública cada cop més
informada i interessada a intervenir en els processos de gestió del
patrimoni cultural.
Per tal de fer més efectiva la salvaguarda de l'esmentat patrimoni, cal
anticipar-se a la presa de decisions sobre el destí d'una colla de peces
importants de la nostra història col·lectiva, abans que la seva pèrdua
sigui irreversible. Amb aquesta perspectiva es proposa el programa d'un
curs sobre el patrimoni cultural espoliat per poder debatre i difondre
l'experiència d'un any de treball de diversos col·lectius que actuen
coordinadament arreu de Catalunya en la defensa del patrimoni local,
juntament amb una exposició que resumirà aquesta tasca i que després
itinerarà per les diverses comarques de Catalunya.
 
La restauració del Monestir de Sant Pere de Rodes o els límits de les
intervencions
a càrrec del Dr. Salvador Tarragó (UPC)
dia 16, de 9 a 10 del matí
 
Estan preparats els ajuntaments per gestionar el seu patrimoni cultural? El
cas del Col·legi dels Escolapis de Solsona
a càrrec de Marcel·lí Coromines
dia 16, de 10 a 11 del matí
 
En defensa de l'Assut de Xerta i del Mercat del Peix de Tortosa
a càrrec de Frederic Queralt (Comissió de Defensa del Patrimoni d'Amics i
Amigues de l'Ebre)
dia 16, d'11 a 12 del migdia
 
Els límits del valor històric d'un monument: entre el malson i la seva
valoració positiva. La Presó Model de Barcelona
a càrrec del Dr. Salvador Tarragó (UPC) i Helios Gómez
dia 17, de 9 a 10 del matí
 
El Centre Històric de Montblanc entre la conservació i el desenvolupament
a càrrec de Joan Fuguet i Josep Andreu.
dia 17, de 10 a 11 del matí
 
La problemàtica del Museu Diocesà de Lleida
a càrrec de Joan Ramon González
dia 17, d'11 a 12 del migdia
 
El Pla Director de la catedral de Girona fruit d'una col·laboració ciutadana
a càrrec de Jordi Paulí i Joan Miquel Muñoz
dia 18, de 9 a 10 del matí
 
El castell de Sant Ferran de Figueres
a càrrec d'Enric Viñas
dia 18, de 10 a 11 del matí
 
Els disbarats del País Valencià
a càrrec de Xavier Martí
dia 18, d'11 a 12 del migdia
 
La Nova Betlem i els Jardins Forestier de Barcelona
a càrrec de Joan Miguel Muñoz i Albert Marjanedas
dia 19, de 9 a 10 del matí
 
El dia 17, a les 4 de la tarda, inauguració de l'exposició SOS
per Catalunya Monumental, al gimnàs del Liceu Renouvier.
Relacions transpirinenques en l'art i l'arqueologia catalans
Coordinador: Xavier Barral i Altet (U Rennes, IEC)
 
Dins del marc de l'estudi de les relacions artístiques a l'interior dels
Països Catalans, aquest curs d'història de l'art vol explorar els
intercanvis, contactes, oposicions i relacions artístiques entre la
Catalunya del Nord i la del sud, prenent la realitat pirinenca com un eix
vertebrador. El recorregut serà alhora cronològic i temàtic, des de
l'antiguitat fins als nostres dies.
 
El món antic
a càrrec de la Dra. Marta Prevosti (UB)
dies 21 i 22, de 9 a 10 del matí
 
L'edat mitjana: arquitectura i escultura
a càrrec de Pere Beseran (UB)
dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí
 
L'edat mitjana: pintura i manuscrits
a càrrec de la Dra. Rosa Alcoy (UB)
dies 21, 22 i 23, d'11 a 12 del migdia
 
El Renaixement i el Barroc
a càrrec de Sílvia Canalda (UB)
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí
 
El segle XIX
a càrrec del Dr. Jordi À. Carbonell (URV)
dies 23 i 24, de 10 a 11
 
Les arts decoratives
a càrrec de Meritxell Casadesús (UB)
dia 25, de 9 a 11 del matí
 
El segle XX
a càrrec de Josefina Matamoros
dies 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
 
 
 
 
Història
Responsable: Dr. Jordi Figuerola, (UAB)
30 hores
 
 
L'exili del 1939
 
De finals de gener a finals de febrer de l'any 1939, cinc-cents mil
refugiats passen la frontera, entre ells, de cent a cent cinquanta mil són
catalans. És l'hivern i les autoritats franceses no han volgut ni pogut
preveure la intensitat d'aquesta onada. Malgrat les condicions tan
difícils, la majoria dels combatents de l'exèrcit republicà fan cap als
camps del Migdia. Els catalans troben a l'arribada una acollida una mica
millor. Els uns potser tenen família, els altres poden beneficiar-se de
l'ajut de la Generalitat, que ha obert una oficina al local del Casal
Català de Perpinyà. La majoria parlen la mateixa llengua que els
rossellonesos, civils o gendarmes.
Malgrat que Perpinyà pugui ser considerada com la tercera capital de
l'exili, molts pocs s'hi quedaran. L'estada de Pau Casals i de Pompeu Fabra
a Prada, la reconstitució de l'editorial Proa, el llançament de la revista
Quaderns fan d'aquest departament un lloc de memòria particular per als
transterrats. La seva presència contribueix també a la renaixença d'una
cultura regional rossellonesa. La Universitat Catalana d'Estiu n'és un
exemple.
 
Els deportats als camps nazis
a càrrec de Sílvia Saiz i Ernest Gallart
dia 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí
 
Els Pirineus orientals, lloc d'exili i de memòria històrica
a càrrec de Phryné Pigemet
dia 21, de 10 a 12 del migdia
 
Les polítiques de l'exili (la crisi del 1939; el Consell Nacional de
Londres 1944-1948: les difícils relacions entre interior i exili)
a càrrec del Dr. Francesc Vilanova (UAB)
dia 22 i 23, de 10 a 11 del matí i dia 24, d'11 a 12 del migdia
 
Crisis i exilis europeus durant la Segona Guerra Mundial
a càrrec del Dr. Michel Leiberich (UP)
dies 22 i 23, d'11 a 12 del migdia
 
 
La cultura catalana a l'exili
a càrrec de la Dra. Maria Campillo
dia 24, de 9 a 11 del matí i dia 25, de 9 a 10 del matí
 
Taula rodona: Als seixanta anys de l'exili
dia 18, a les 12 del migdia amb Joan Reventós i Ramon Gual
 
 
Balanç del segle XX. Un segle que s'acaba:
el món, Espanya i Països Catalans
 
Sovint els límits cronolològics no s'avenen amb els límits històrics. És
obvi que el nostre segle XX s'està acabant en la seva cronologia. Alguns
historiadors, però consideren que aquest segle, anomenat curt, aniria de
1914-18 a 1990, amb la caiguda del mur de Berlín. És un bon moment per
reflexionar el que ha de significar aquest període històric. El segle XX és
un segle de contrastos, de paradoxes, contradictori, on trobem fites de la
humanitat que no es podien ni imaginar ni els més visionaris d'altres
èpoques, ple de bellesa, increïble, apassionant... Però alhora, ha estat
cruel, violent, sanguinari, injust. Segle XX, civilització i barbàrie i
L'època dels extremismes són títols de dos manuals molt coneguts sobre el
segle, un segle que ha conegut tot el millor que és podia imaginar i ha
vist la cara més horrible dels humans.
Creixement econòmic, desenvolupament tecnològic, benestar, crescuda dels
mitjans de comunicació, explosió de l'activitat cultural i artística, el
segle de les utopies: alliberament de la dona, contra la segregació racial,
la revolució bolxevic, el pensament ecològic... Tot plegat la cara amable
del segle. Però, alhora, amb aspectes molt negatius. Un creixement
econòmic, però amb tot el Tercer Món a l'espatlla. Una revolució
tecnològica, sí, que ha permès ser utilitzada en la destrucció. Un
benestar, probablement però envoltat de patiment per a moltes poblacions.
El nostre segle ha conegut règims polítics duríssims (Hitler) i un
refinament de la violència sense precedents. L'Holocaust és baixar als
inferns del segle XX. Un segle de cultura, ben segur... però també un segle
que ha desculturitzat àmplies capes de la població de la seva cultura
popular. Un segle d'utopies, també, però moltes elles malbaratades.
Totes aquestes reflexions, en el marc de Catalunya, Països Catalans, Europa
i el món, farem en aquest curs, una immersió apassionant en aquest segle
que s'acaba.
 
 
Espanya, Catalunya, Països Catalans: plantejament teòric? Divergència
històrica? Una relació conflictiva entorn l'espai
a càrrec del Dr. Josep Termes (UPF)
dia 16 i 17, de 9 a 10 del matí
 
L'ou de la serp: el feixisme al segle XX
a càrrec de Teresa Abelló
dia 18 i 19, de 9 a 10 del matí
 
Socialisme i comunisme, utopia i realitat del segle XX
a càrrec del Dr. Francesc Bonamusa (UAB)
dia 16 i 17, de 10 a 11 del matí
 
Els EUA, la potència hegemònica del segle XX: l'imperi
a càrrec de Susanna Tavera
dies 18 i 19, de 10 a 11 del matí
 
Reflexió sobre els estats i les nacions durant el segle XX
a càrrec del Dr. Jordi Casassas (UB)
dies 16 i 17, d'11 a 12 del migdia
 
Una radiografia del segle XX: transformacions profundes i canvis en la
quotidianitat
a càrrec del Dr. Jordi Figuerola (UAB)
dia 18 i 20, d'11 a 12 del migdia
 
Un segle de diferència: la descolonització i el Tercer Món
a càrrec de Martí Marín
dia 19, d'11 a 12 del migdia i el dia 20, de 9 a 11 del matí
 
 
 
Literatura
30 hores
 
Budisme, teoisme i literatura catalana
amb el suport de la Universitat d'Alacant
a càrrec del Dr. Enric Balaguer (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí
 
Es proposa fer un repàs de les qüestions bàsiques de les filosofies
orientals (noció de subjecte, d'espai i de temps, de comunicació...) i
veure les seues influències, els seus paral·lelismes o les seves presències
en autors de la literatura catalana del segle XX: Marià Manent, Joan Brossa
o Pere Gimferrer.
 
 
Els nous llenguatges de la literatura popular
amb el suport de la Universitat d'Alacant
a càrrec del Dr. Joan Borja Sanz (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí
 
En aquest curs, recomanat per als estudiants i per als professionals de
l'ensenyament, analitzarem la relació que hi ha entre els nous llenguatges
de la literatura popular (cinema, televisió, publicitat, folk, pop, rock,
etc.) i la literatura popular tradicional (rondalles, llegendes, refranys,
cançons, embarbussaments, endevinalles, etc.). En aquest sentit, farem una
aproximació a la Nova Cançó catalana i reflexionarem sobre l'interès que
pot tenir en l'àmbit de l'educació infantil, primària i secundària.
També presentarem, de manera concreta i pràctica, algunes activitats
originals d'aprofitament de la literatura popular en el sistema
educatiu i valorarem les principals característiques d'aquesta
importantíssima font de recursos didàctics.
Objectius:
1. Reflexionar críticament sobre els nous llenguatges de la literatura
popular i la connexió d'aquests nous llenguatges amb la literatura popular
tradicional. 2. Conèixer alguns elements de la Nova Cançó, la relació
d'aquest moviment amb la literatura popular i l'interès que
presenta en l'àmbit de l'educació infantil, primària i secundària. 3.
Conèixer possibles activitats d'aprofitament de la literatura popular en
l'educació infantil, primària i secundària. 4. Conèixer alguns
elements de la literatura popular valenciana.
 
Introducció a Shakespeare
a càrrec del Dr. Salvador Oliva (UdG)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
 
Aquest curset de cinc hores consistirà a explicar cinc temes fonamentals
per entendre millor el teatre de Shakespeare. Són els següents:
a. La tradició del teatre anglès fins al temps de Shakespeare.
b. La concepció del món i de l'univers a l'època elizabetiana.
c. El problema de la ideologia al teatre de Shakespeare.
d. Les obres històriques, l'exemple de Ricard II. Pretext i temes.
e. Comèdia i tragèdia, l'exemple de Nit de Reis i Macbeth.
Seria convenient que els estudiants matriculats en aquest curset haguessin
llegit les obres esmentades i que les portessin per poder-ne llegir i
interpretar alguns fragments.
 
Els &laqno;nobelables» de la literatura catalana
a càrrec del Dr. Joan Alegret (UIB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
 
Als mitjans de comunicació apareixen de tant en tant els noms de Palau
Fabra, Perucho, Martí i Pol, Porcel o Gimferrer com a possibles candidats a
obtenir el Premi Nobel que algun dia ha d'arribar per a la nostra
literatura. Aquest curs pretén ser una aproximació a les obres d'aquests i
altres autors, amb una anàlisi del paper que hi tenen els suplements de
cultura dels mitjans de comunicació, els editors i les institucions. Però,
sobretot, es tracta d'analitzar l'interès i la qualitat dels possibles
aspirants.
 
La prosa nord-catalana al segle XX
a càrrec de la Dra. Miquela Valls (UP)
dies, 21, 22, 23 i 24, d'11 a 12 del migdia
 
L'emergència del relat de ficció els anys seixanta (Pere Verdaguer), la
desclosa narrativa dels anys vuitanta (Cabanas, Carbonell, Cerdà, Gifreu,
Portet, Tocabens), la nova novel·la dels noranta (Beszonoff, Lluís, Emili
Xatard) constitueixen les etapes literàries d'una recuperació recent de la
prosa catalana a Catalunya Nord.
Des d'una &laqno;normalitat» o en tot cas d'una similitud amb la resta de l'àrea
catalana, fins als segle XVIII, la desafecció posterior per l'escrit en
prosa s'allarga i s'amplifica a Catalunya Nord com enlloc més.
És la minva de competències lingüístiques, que fa trigar mig segle entre
els Contes vallespirencs de Caseponce (1907) i el Llibre de les set
sivelles de Pons (1956)? O la pregnància d'aquells cànons estètics que
creen generacions &laqno;sense novel·la»? O encara una tercera raó eixida del
context sociocultural?
Les proses escadusseres, de ficció o no, publicades mentrestant en
periòdics -del 1880 a l'actualitat- acaben constituint, per poc que se les
miri en conjunt, un gruix aclaridor.
Aclaridor d'unes absències i ressurgències que podrem dir &laqno;prosaiques»,
mirant el conjunt del domini de l'escrit, i &laqno;narratives» si hom es limita a
literatura stricto sensu.
 
 
L'impacte de la ciència en l'art i la literatura europeus
amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra
a càrrec del Dr. Antoni Malet (UPF)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí
i dia 25, de 10 a 12 del matí
 
Aquest curs estudia alguns aspectes concrets de les relacions entre
ciència, art i literatura en el període comprès entre el Renaixement i la
Il·lustració. Agafant com a referència obres pictòriques com les Lliçons
d'anatomia, de Rembrandt, el curs estudiarà temes i recursos estilístics
provinents de la ciència del període. També estudiarà l'impacte de la nova
ciència en la mentalitat del segle XVIII mitjançant algun dels seus
crítics, i en especial Jonathan Swift.
 
La poesia de dones al País Valencià: la generació de la postguerra
a càrrec del Dr. Lluís Alpera (UA)
dies 20, de 9 a 11 del matí i 21 i 22 de 10 a 11 del matí
 
El món de l'escriptor en la postguerra: el punt de vista de la &laqno;diferència».
Les poetes valencianes:
a. Carmelina Sánchez Cutillas: de la denúncia de la poesia realista i
social pels seus dos primers poemaris al lirisme màgic d'Els geroglífics i
la pedra de Rosella.
b. Maria Beneyto: del bilingüisme a la saviesa de la seua poesia dels
noranta (Després de soterrada la tendresa).
La revelació dels cinquanta: la poesia de protesta de Matilde Llòria. La
figura de la dona/mare en els textos poètics. El poliomorfisme del jo líric.
 
 
Llengua
30 hores
 
Formació, vigència i ús de les unitats fraseològiques
a càrrec del Dr. Josep Guia
amb el suport de la Universitat de València
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí
 
a. De la paraula al proverbi o, més generalment, del lèxic al fràsic.
Processos de fixació i metaforització.
b. Classificació del fràsic: col·locacions, locucions, fórmules, proverbis,
sentències i fraseologismes generalitzats.
c. Introducció a l'estudi del fràsic de Joan Roís de Corella.
d. Els orígens de la paremiografia catalana contemporània: Joan Carles i
Amat, Miquel Burguera, Carles Ros i els diccionaris del segle XIX.
 
Cap a una terminologia pròpia
a càrrec de Lluís Marquet
cada dia, de 10 a 11 del matí
 
L'objectiu fonamental del curs és donar una visió general de la
terminologia catalana i exposar la situació d'interferència i de
subordinació a què es veu sotmès actualment el català.
Cal analitzar els criteris generals que s'apliquen a l'hora de fixar
solucions terminològiques, perquè sovint s'opta per les solucions més
acostades al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes, malgrat que
aquestes, a més, acostumen a ésser més universals, és a dir més semblants a
les solucions de la majoria de llengües. I així, a causa d'aquesta
preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del
castellà. El curs pretén exposar les possibilitats de frenar i combatre
aquesta tendència. Es comentaran solucions en què excepcionalment no s'ha
fet així i s'analitzaran diversos casos de solucions subordinades
comparant-les amb les de les altres llengües. Es proposaran solucions no
subordinades alternatives, més coherents amb tot el que s'havia fet
anteriorment. Si no volem continuar essent una llengua subordinada, cal que
ens decidim per una terminologia catalana pròpia.
 
La llei de política lingüística i el seu desplegament
a càrrec de Joan Ramon Solé
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
 
Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència o l'ús del català d'acord
amb el concepte de llengua pròpia, i dels drets lingüístics que es
desprenen del concepte de llengua oficial. Comentari de l'articulat de la
Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de les
disposicions que la despleguen i de les altres normes lingüístiques vigents
tant catalanes com estatals que completen el marc legal sobre llengua.
Referència especial als avenços que comporta la normativa catalana recent,
i als obstacles derivats de les normes estatals, de determinades
interpretacions jurisprudencials i altres factors. Visió comparada amb la
normativa de la resta dels Països Catalans, amb referències a les altres
comunitats lingüístiques de l'Estat espanyol i a la situació internacional.
Els àmbits que s'exposaran, o sobre els quals almenys posarem exemples, són
les administracions públiques, inclosa la de Justícia, i els registres
estatals, els organismes centrals de l'Estat, els documents públics, la
toponímia, l'etiquetatge i la retolació, el drets laborals i la regulació
vigent en altres àmbits socioeconòmics.
 
 
Actituds lingüístiques i didàctica de la llengua
a càrrec del Dr. Bernat Joan
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí
 
El concepte d'actitud. Perspectiva de la psicologia social. Tipologies
d'actituds lingüístiques, atenent a grups de població, situació
sociolingüística i altres característiques socials. Interrelació entre
situació sociolingüística i actituds. La patologia de la minorització
(aplicada tant a llengua com a d'altres fenòmens socials).
Actituds i aprenentatge: una relació interactiva. Prejudicis lingüístics
més freqüents.
El treball en actituds, element necessari dins l'activitat pedagògica.
Modelant actituds lingüístiques favorables a la normalització.
 
Introducció a les llengües afroasiàtiques de la Mediterrània
a càrrec del Dr. Carles Castellanos (UAB)
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí
 
Aquest curs pretén donar unes idees bàsiques de les escriptures i els
sistemes fonètics, de les morfologies i del lèxic de dues llengües de la
família afroasiàtica, la llengua amazigha (o berber) i la llengua egípcia,
parlades en diferents èpoques a l'altra riba de la Mediterrània.
Pel que fa a la llengua amazigha, parlada actualment per importants
contingents de població especialment al Marroc i a Algèria i utilitzada
concretament per la immigració rifenya als Països Catalans, n'exposarem
tant les dades lingüístiques com les dades sociolingüístiques, remarcant
aquells aspectes que mostren una relació històrica amb el nostre territori
i amb la nostra llengua.
Pel que fa a la llengua egípcia mostrarem els fonaments de l'escriptura
jeroglífica i les estructures lingüístiques bàsiques per tal de desvetllar
l'interès i obrir la porta a estudis posteriors i més aprofundits.
 
Lexicografia catalana i la interferència
a càrrec del Dr. Gabriel Bibiloni (UIB)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
 
Els conceptes d'interferència i d'hispanisme/gal·licisme. Origen i
desenvolupament en la lexicografia catalana.
Els diccionaris catalans dels segles XVIII i XIX. Finalitats, mètodes i
posicions davant els hispanismes o gal·licismes.
Pompeu Fabra i la interferència: doctrina i pràctica. El Diccionari General.
Altres obres lexicogràfiques recents. El diccionari de l'IEC.
 
Traducció automàtica castellà-català
a càrrec del Dr. Mikel Forcada (UA)
amb el suport de la UA
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
 
Es pretén que l'alumnat conega les eines existents per a la traducció
automàtica i semiautomàtica, en comprenga el disseny i el funcionament, i
es faça una idea de l'aplicabilitat i de les limitacions, en particular per
a la traducció del castellà al català.
 
 
 
Música
Responsable: Dr. Jaume Carbonell, (UB)
30 hores
 
La música tecno
a càrrec de Jaume Uriach
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
 
Les invencions de finals del segle XIX han influït els moviments culturals
del segle que ara s'acaba. Des de fa uns anys i amb una projecció mes enllà
del 2000, les noves tecnologies no solament conformen la creativitat sinó
que arriben a ser la via d'expressió. Evidentment, la música tecno n'és un
dels exemples emblemàtics.
 
Música catalana del segle XX
Dr. Jaume Carbonell (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
 
El curs vol veure els principals moviments i noms que han tingut la música
al nostre país durant aquest segle que deixem. La intenció és veure quina
ha estat la petjada que han deixat al nostre país els diferents moviments
musicals del món occidental i quina ha estat l'aportació que s'hi ha fet
des dels compositors catalans.
 
 
Estètica musical del romanticisme: la idea de progrés com a generadora de
canvis musicals
a càrrec de la Dra. Magda Polo (UOC)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí i dia 23, de 9 a 10 del matí
 
Des de l'sturm und drang, la reflexió al voltant de la música es va centrar
en la concepció d'una estètica musical d'encuny burgès. Beethoven i la
Cinquena simfonia eren els màxims representants d'aquest esperit tan
pròpiament romàntic. Però en el músic de Bonn, i concretament en la Novena
simfonia, s'experimenta ja una necessitat d'humanitzar, socialitzar o
desublimitzar la música.
L'idealisme tenia com a objectiu estètic que la música expressés l'infinit,
l'absolut, la qual cosa condicionava el fet que la música fos entesa només
per uns quants, una elit. Però la música programàtica -gràcies a l'empenta
iniciada de manera palesa per Liszt- i el poema simfònic comencen a
fonamentar les bases d'una música per a molts.
 
Les balades tradicionals: imaginari, estètica i vida col·lectiva
a càrrec del Dr. Jaume Aiats (UdV)
dia 23, de 10 a 11 del matí i 24 i 25, de 9 a 11 del matí
 
Les balades tradicionals són una de les expressions orals considerades
patrimoni cultural, potser perquè actualment estan en desús. Una mirada als
cançoners tradicionals ens permet fer algunes preguntes: què hem de
considerar que és una balada? Quan, com i per què es cantaven? Com es
creaven i es transmetien? Quin interès o quina utilitat poden tenir les
balades actualment? Tenen interès educatiu?
Amb la voluntat de respondre aquestes qüestions contemplarem la globalitat
del fet de cantar balades en la societat antiga, i com s'ha transmès de
manera condicionada i, fins i tot, censurada a les èpoques posteriors.
Veurem com les balades transmetien tot un imaginari social i estètic
d'actituds, de valors i de comprensió històrica, i com la seva funció s'ha
vist transformada per l'ús folklorístic. En últim terme debatrem sobre
l'interès actual que poden tenir les balades.
 
El procés compositiu al segle XX
 
Quin és el paper de la música en la nostra societat? Quina és la manera
d'entendre la música pels compositors de casa nostra? Com veuen la situació
de la música actual? Quin és el paper del músic en la vida cultural del
país? Com encaixa la música en la cultura catalana? I la música
contemporània? Com es planteja una nova creació un compositor actual? Sota
quins paràmetres i amb quins condicionaments?
Aquests i molts altres interrogants seran motiu de reflexió per a cinc
compositors contemporanis de diferents estils i generacions, que exposaran
quina visió tenen de la música pròpia, la que es fa al nostre país i al món
occidental, quin és o ha de ser el paper de la música contemporània en
aquesta fi de mil·lenni. Ens parlaran de la seva visió, de la seva
trajectòria presentant-nos les seves obres, el seus neguits enfront de
plantejaments estètics o fins i tot tècnics.
a càrrec d'Agustí Fernández
dies 16 i 17, d'11 a 12 del migdia
a càrrec de Carles Santos
dies 18 i 19, d'11 a 12 del migdia
a càrrec d'Albert Guinovart
dies 20 i 21, d'11 a 12 del migdia
a càrrec de Francesc Taverna Bech
dies 22 i 23, d'11 a 12 del migdia
a càrrec de Josep M. Mestres Quadreny
dies 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
 
 
Teatre
5 hores
 
El teatre català del segle XX
a càrrec d'Enric Ciurans
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí
 
Aquest curs pretén fer una aproximació al que ha estat el teatre català
durant aquest segle que tot just acaba. Des de les aportacions fonamentals
d'Adrià Gual i el Teatre Íntim, passant pel teatre català durant la II
República i sota el franquisme, fins als diversos corrents que figuren en
el nostre teatre a partir de la democràcia i la recuperació de les nostres
institucions. Donarem especial rellevància al teatre català d'aquest final
se segle, analitzant les aportacions de les grans companyies catalanes: Els
Joglars, La Fura del Baus, Comediants, La Cubana, Dagoll Dagom... Un
recorregut que ens ha de permetre conèixer la realitat del nostre teatre i
els diferents períodes que ha travessat en els darrers cent anys.
 
 
 
Audiovisual
Responsable: Dra. Anna Casanovas, (UB)
30 hores
 
El segle dels audiovisuals
 
Funcions i estètica dels títols de crèdit a les pel·lícules i als serials
televisius
a càrrec de Josep M. Rocamora
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
 
Els títols de crèdit són una part molt important d'una pel·lícula o d'un
serial televisiu. A més d'identificar la producció i d'informar dels seus
autors i participants, funcionen sovint com una reducció conceptual
introductòria de la temàtica i l'estètica que l'espectador veurà a
continuació. En la seva elaboració hi intervenen recursos expressius i
tècniques provinents del propi cinema o la televisió, així com del disseny
gràfic, la música, les arts plàstiques, la fotografia, la publicitat o la
infografia.
Aquest curs proposa una anàlisi introductòria a aquests aspectes diversos
que configuren una seqüència de títols de crèdit, a partir d'un recorregut,
forçosament sintetitzat, de la història del cinema i de la televisió.
 
Infografia: evolució i camps d'aplicació
a càrrec de Raquel Paricio
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
 
Noves tècniques de generació, suports i mitjans de difusió actuen en la
nostra cultura. El món de la creació gràfica es va transformant per aquests
canvis i genera així d'altres lectures de la imatge. L'ordinador com a eina
de creació permet generar noves formes d'il·lusió visual. La interfície com
a suport de lectura interactiva ens recrea nous models de símbols, icones i
maneres d'endinsar-se en la informació.
La xarxa permet la difusió massiva de la informació infogràfica. Es
converteix en el nou museu gràfic d'accés individualitzat i en el canal
publicitari on l'optimització de recursos tècnics s'oposa a les grandàries
de la publicitat televisiva o cinematogràfica.
Endinsar-se en el món de les imatges infogràfiques és viure les promeses de
la ciència-ficció.
 
Genealogia del monstre
a càrrec de J.J. Caballero i Jaume Uriach
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
 
Totes les cultures i societats ens han llegat llurs propis testimonis i
manifestacions peculiars sobre les regions del sinistre, que s'han anat
derivant al seu si des de bell antuvi.
Allò que hom considera horrible i monstruós és indici d'una època i d'un
context determinat, però alhora també és signe de quelcom intrínsecament
humà, que defuig qualsevol acotament.
Tenint en compte aquesta premissa, la nostra proposta planteja una reflexió
sensorial i participativa on, més enllà del mer apropament de caire
acadèmic, es tractarà d'implicar els assistents, per tal de remetre'ls cap
a aquell conjunt d'experiències que ens fan por.
 
La Guerra Civil a Catalunya seixanta anys després
en el cinema
a càrrec del Dr. Magí Crusells
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
 
La gran majoria de les pel·lícules són documentals de ficció realitzades
durant o després de la guerra civil espanyola i basades en aquesta, tenen
unes funcions propagandístiques i de reflex d'una època.
En el present curs analitzarem el cinema com a font instrumental de les
ciències socials. A través de l'estudi d'algunes escenes o films coneixerem
diferents aspectes del conflicte bèl·lic a Catalunya. Cada tema anirà
acompanyat d'un muntatge de pel·lícules. Reportaje del movimiento
revolucionario, La muerte de Durruti, Barcelona trabaja para el frente,
Teruel ha caído, Catalunya màrtir, El paso del Ebro. Sierra de Teruel, Las
largas vacaciones del 36, Companys procés a Catalunya, Tierra y libertad,
etc.
 
La sarsuela: quelcom més que una revetlla?
a càrrec d'Encarnació Soler
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí
 
Poques manifestacions artístiques han patit de manera tan evident les
conseqüències d'una assimilació espanyolista i folklòrica com li ha passat
al gènere musical anomenat sarsuela.
No totes les sarsueles tingueren el segell de xula i castissa, termes
pejoratius amb què s'ha catalogat per extensió totes aquestes obres. Un
nombre molt important de músics i llibretistes de Catalunya, del País
Valencià i d'altres comunitats històriques van escriure sarsueles que
connectaren plenament amb el públic, amb arguments que volien apropar-se a
la realitat de les classes populars. El curs pretén fer un recorregut pels
moments més interessants d'aquestes obres, amb l'ajut d'enregistraments
sonors i filmacions, a la vegada que s'analitzaran el contingut d'obres que
van ser objecte de censura en diferents moments històrics, molt
especialment i sorprenentment, en l'etapa franquista.
 
L'art del segle XX a través de les seves teories i del cinema i el vídeo
a càrrec de Carles Hac Mor i Ester Xargay
dies 21, 22, 23 i 24 d'11 a 12 del migdia
 
Tractarem les avantguardes i l'anàlisi de films com: L'âge d'or de Luis
Buñuel i Salvador Dalí, Entr'acte de René Clair, L'home de la càmera de
Dziga Vertov.
També parlarem del videoart, de la seva evolució i de la irrupció de la
informàtica en l'art.