-
- Ciències socials
- Coordinador: Dr. Joan Mir, (UIB)
- Dret, ciències polítiques, pensament, economia
- 30 hores
- Disseny i comunicació, antropologia.
- 30 hores
- Dret
- Drets humans i drets dels pobles
- a càrrec del Dr. Joan Carles Carbonell (UV), Dr. Ernest J. Vidal (UV) i Dr.
- Ricard Martínez (UV)
- amb el suport de la Universitat de València
- dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí
- La Constitució com a primera norma valoradora. Els drets de participació
- política. El dret d'autodeterminació dels pobles. Drets d'expressió,
- associació, reunió i manifestació. Els drets a l'honor i la intimitat.
- Referència especial a la protecció de dades personals. Els drets i deures
- de solidaritat. Dimensions solidàries dels drets de la personalitat. Les
- generacions de drets i la seua continuïtat. Tutela penal dels drets
- fonamentals.
- Les dones maltractades: causes i solucions
- a càrrec de la Dra. Sílvia Martínez (UAB)
- dies 21 i 22, d'11 a 12 del migdia
- El nombre creixent de denúncies per maltractament demostra que aquest
- fenomen està en plena emergència, possiblement perquè cada vegada més dones
- maltractades superen la por de denunciar els fets, malgrat el risc que això
- comporta (94 dones mortes el 1998). Es calcula que només es denuncia un 10%
- de les agressions, tot i això, en van ser 18.000 l'any 1998 i no hem
- d'oblidar que aquestes es produeixen habitualment només en els casos
- d'agressions físiques o sexuals més greus.
- La violència familiar no és només la notícia extrema i habitual d'una altra
- dona assassinada pel seu company, ni la del nen trobat mort dins la
- rentadora, ni la de l'avi abandonat en una benzinera en un matí d'agost. La
- violència també es troba en les petites actuacions &laqno;normals» i quotidianes
- de les que gairebé no en som conscients. La violència familiar té en la
- seva base un referent cultural que la normalitza i ens la torna natural,
- quasi invisible.
- Política, llengua i dret
- a càrrec del Dr. Jaume Vernet (URV)
- dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
- Es pretén desenvolupar tres temes generals sobre la interrelació entre la
- política, la llengua i el dret. La primera sessió versarà sobre les
- relacions entre política i dret, així com la seva concreció en el camp
- lingüístic. La segona tractarà de la protecció internacional de les
- llengües: les proclames i convencions universals i europees sobre llengües
- minoritàries i, en especial, la declaració universal dels drets lingüístics
- proposada a Barcelona. La tercera es dedicarà als principis constitucionals
- sobre llengua: el pluralisme lingüístic, l'oficialitat... des d'una
- perspectiva jurídica comparada.
- Cinc perspectives sobre la construcció europea
- a càrrec del Dr. Jaume Renyer (URV)
- amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili
- dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí
- El curs tractarà des d'una òptica nacional catalana les transformacions que
- està experimentant l'estat nació en el context europeu, fent referència
- especial al cas de l'estat espanyol. En concret analitzarem les tensions
- entre l'Estat com a poder polític vertebrador d'una societat determinada i
- el mercat com a motor econòmic i també vertebrador d'un àmbit territorial
- no coincident necessàriament amb el de l'Estat.
- També tractarem dels drets individuals socials i nacionals i la seva
- plasmació en el procés de construcció europea, fent especial referència a
- les possibilitats d'exercici del dret d'autodeterminació per part del poble
- català.
- El dret internacional contra la impunitat
- a càrrec de la Dra. Xaro Huesa (UIB)
- dies 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
- Des de la perspectiva del dret internacional, el segle XX acaba amb
- importants innovacions en l'àmbit de la lluita contra la impunitat dels
- grans atemptats contra la humanitat: d'una banda, amb la creació dels
- tribunals penals internacionals, bé especials (per a l'antiga Iugoslàvia,
- per a Rwanda) o bé de caràcter general (el Tribunal Penal Internacional
- creat el mes de juliol de 1998); d'altra banda, amb el reforçament del
- paper que han de jugar els tribunals penals dels estats pel que fa a
- l'eficàcia de la punició dels crims internacionals.
- Ciències polítiques
- Cuba després del 1898: perspectives i relacions amb Catalunya i l'estat
- espanyol
- a càrrec del Dr. Joaquim Roy (U. Miami)
- dia 20, de 9 a 11 del matí
- L'aspecte més destacable d'aquestes dues variants de relacions bilaterals
- és el fet que la relació entre els catalans i Cuba ha estat marcada més per
- la iniciativa privada i la societat civil, mentre que la forta relació
- oficial entre Espanya i Cuba (abans i després de la desfeta del 1898) ha
- prevalgut sobre els també molt importants lligams individuals de perfil
- emigratori. Resulta simptomàtic, per exemple, que sigui la Societat de
- Beneficència de Naturals de Catalunya de l'Havana la societat més antiga
- dels emigrants a totes les Amèriques. També és destacable la relació
- sistemàtica entre els diferents governs espanyols amb Cuba al llarg
- d'aquest segle per sobre de les divergències polítiques, com es demostra
- per la correcció feta pel president Aznar en la seva actitud crítica davant
- Castro. Mentre la relació oficial recent d'Espanya amb Cuba por ser
- il·lustrada per la continuació d'una agenda d'obligació complementada per
- una dosi de frustració, pressió i reconducció, l'actitud dels catalans ha
- estat sempre presidida per una fascinació reforçada per l'apropament
- familiar.
- Emergència de nacions sense estat a l'Europa occidental: territorialitat i
- sobirania
- a càrrec del Dr. Josep Guia (UV)
- dies 21 i 22, de 9 a 10 del matí
- Un dels fets més remarcables de la darrera dècada del segle XX, després de
- la desfeta de la URSS, ha estat la recomposició del mapa polític de
- l'Europa central i oriental, amb l'aparició de nous estats independents que
- restauraven la independència perduda d'antigues nacions.
- Tot fa pensar que la primera dècada del segle XXI contemplarà uns fenòmens
- semblants respecte a les nacions -i aquesta n'és la novetat- de l'Europa
- occidental. Analitzarem les característiques, els ritmes i les
- possibilitats d'èxit d'aquest procés.
- Claus per comprendre l'Àsia oriental contemporània
- a càrrec de Manel Ollé (UPF)
- dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí
- El curs té com a objectiu l'aportació als participants de claus
- geogràfiques, històriques, ideològiques i culturals que els permetin situar
- en perspectiva les coordenades que condicionen la dinàmica present i els
- horitzons de futur de l'Àsia oriental. El curs se centrarà especialment en
- el casos de Japó, Xina, Hong Kong, Taiwan i Corea.
- Situació kosovar
- a càrrec de Vicent Partal (URL)
- dies 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia
- Analitzem la situació a Kosova des de tres aproximacions diferents:
- històrica, geopolítica i d'actualitat. En el primer cas s'analitza la
- complicada herència històrica kosovar (es coneix com la Jerusalem dels
- Balcans) i les visions albanesa i sèrbia sobre aquest territori. Pel que fa
- a la visió geopolítica, s'estudiaran les relacions de Kosova amb Albània i
- Sèrbia, amb Macedònia i Montenegro i el paper jugat per la crisi kosovar en
- la desintegració de Iugoslàvia. Finalment s'analitzarà la situació actual,
- amb una anàlisi de les circumstàncies concretes que han portat a la guerra
- i dels possibles escenaris de la postguerra.
- Pensament
- Matèria i materialisme
- amb el suport de la Fundació Joan Maragall
- a càrrec del Dr. David Jou (UAB)
- dies 16 i 17, de 9 a 11 del matí
- Els debats sobre la matèria recorren la història de la cultura. Matèria i
- forma, matèria i buit, matèria i energia, matèria i Déu, matèria i esperit
- són algunes de les dualitats que més han apassionat els pensadors i el
- públic en general.
- Construcció social de la memòria
- a càrrec de Marta Rovira
- dies 18 i 19, de 9 a 10 del matí
- Un curs sobre la memòria fet des de la sociologia no pretén saber què es
- recorda i què no, sinó abordar el fet que en la nostra societat hem assumit
- que la memòria és un element bàsic per a la confecció de la identitat, per
- a la cohesió d'un poble. Però com s'expressa aquesta necessitat de memòria?
- I s'expressa només en el cas de les identitats nacionals? Ben al contrari,
- en els nostres temps, la memòria ha esdevingut quelcom més que una forma de
- reviure la història, de celebrar-la. La memòria concentra en si mateixa el
- record, la recreació i la invenció del passat en una societat presidida per
- canvis socials extraordinaris. En aquest curs explicarem dues coses
- bàsiques: el sentit que té en la nostra societat la memòria i com es
- confecciona socialment aquesta memòria.
- Identitat i diferència en el pensament contemporani
- a càrrec de Laura Llevadot
- dies 18 i 19, de 10 a 11 del matí
- Actualment assistim a una proliferació de discursos que, tot i ser
- enunciats des de diferent àmbits, giren entorn de les categories d'
- &laqno;identitat» i &laqno;diferència» com el seu punt d'inflexió (així per exemple en
- les campanyes contra el racisme, en els debats polítics entorn l'estatut
- dels nacionalismes, o bé, fins i tot, en els discursos feministes
- contemporanis). Intentarem, doncs, d'endinsar-nos en l'origen i la
- problemàtica d'aquestes categories fins a la seva darrera formulació en el
- pensament contemporani.
- Partint d'un relat de Borges i d'un text del jove Nietzsche obrirem la
- problemàtica sobre la possibilitat i/o impossibilitat de pensar la
- diferència per tal de dibuixar l'acarament del pensament contemporani a
- aquesta qüestió.
- Economia
- Responsable: Dr. Joan Mir, (UIB)
- amb el suport d'ADICEC
- El Parlament Europeu i les institucions de la Unió Europea. L'agenda 2000.
- Fons estructurals i de cohesió.
- Cinquè programa marc de recerca. Les institucions financeres a la Unió Europea
- dies 16, 17, 18, 19 i 20, d'11 a 12 del migdia
- Com serà la Unió Europea del segle XXI? En aquest moment s'està negociant
- l'adhesió de sis països, i cinc estats més en són candidats. El nombre
- creixent de candidatures a l'adhesió ha fet pensar en la necessitat de
- reformar i aprofundir en les polítiques comunitàries i les institucions
- europees per aconseguir que la Unió funcioni de manera eficaç.
- Finançament autonòmic: algunes qüestions
- a càrrec d'Antoni Salamero
- dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí
- El finançament autonòmic és un tema nou i sense bases teòriques ni
- polítiques prèvies a la Constitució espanyola de 1978. És per tant un tema
- obert que sens dubte es va perfeccionant al llarg del temps. La seva
- importància política i mediàtica és cabdal.
- D'altra banda les diverses nacionalitats i regions presenten aspectes molt
- diferents: sensibilitats polítiques, competències estatutàries, grandària i
- desenvolupament econòmic. Tot això fa més complicat l'assoliment d'un
- sistema de finançament que satisfaci tots els governs que hi participen.
- Els valors d'Europa: el valor de l'euro
- a càrrec de la Dra. Muriel Casals (UAB)
- dies 21 i 22, d'11 a 12 del migdia
- La cotització de l'euro en relació al dòlar ha baixat; però, com es
- cotitzen els valor europeus?
- El model econòmic europeu es basa en un sistema moral en què el valor de la
- solidaritat és essencial. Podem fer-lo compatible amb la cursa per la
- competitivitat?
- Segurament no trobarem la resposta; només trobarem la manera de plantejar
- una mica millor les preguntes.
- Disseny i comunicació
- Responsable: Dr. Jordi Pericot, (UPF)
- 30 hores
- El magazín a la ràdio: tradició i futur
- amb el suport de Catalunya Ràdio
- a càrrec de Neus Bonet (UPF) i Miquel Marimon
- cada dia de 9 a 10 del matí
- El magazín a la ràdio: entre la tradició i la modernitat. Evolució
- d'aquest gènere de programes. Teoria i pràctica del disseny d'un programa
- magazín i els subgèneres que utilitza: l'entrevista, el reportatge, el