Últims actes de contricció Crítica de David Castillo Diari AVUI, 12 de desembre de 1993     Com una confessió o com una última demostració que desitjar és inútil, la novel.la d'Erri de Luca ens porta la veu dels desesperats, dels que creien. A Pedres de volcà trobem tres personatges que han viscut dins del magma: un antic guerriller d'una organització anarquista, un missioner que evoca els seus dies a l'Àfrica mentre el seu cos es desfà amb un càncer i un artista amb filiacions enigmistes que és conscient de la vulnerabilitat del seu missatge purament estètic. Les últimes esperances revolucionàries, culturals i religioses semblen definitivament condemnades al cul-de-sac d'una realitat hostil. Itàlia va intentar oblidar els moviments revolucionaris que la van sacsejar i que van desembocar en el segrest i l'assassinat d'Aldo Moro. La immolació d'aquell personatge va portar el país a una crisi permanent que ara cueja com mai. Les il.lusions de molts dels militants de les organitzacions obreres van trobar el seu límit en el rebuig d'una societat acostumada ancestralment al pacte i a l'esoterisme. El terrorisme va ser el resultat de la impotència. I a partir d'aquí la màquina de l'Estat va decidir defensar-se eliminant tot allò que s'havia generat cap a l'esquerra del PCI. Infinitat d'intel.lectuals de totes les tendències eren vincultars de manera directa o indirecta en els macroprocessos contra les Brigades Roges i Primera Línia. La malaltia havia de ser extirpada i la presó o l'exili van ser els destins de molts militants i teòrics. Alguns d'ells van ser massacrats d'una manera tan arbitrària ocm injusta. La societat italiana va tornar a l'ordre en una operació d'amnèsia. El poeta i novel.lista milanès Nanni Balestrini, membre del tan citat grup dels Novissimi i creador de la nova avantguarda del Gruppo 63, va ser inclòs en un d'aquells sumaris. Processat, acusat, exiliat i posteriorment indultat, va escriure una gran narració, "Els invisibles", que va esdevenir una mena de testament del somni llibertari talat en les purgues contra els estalinistes i els pistolers. Ara, Erri de Luca recupera parcialment la història com un dels personatges de Pedres de volcà. I ho fa intentant no justificar res. La seva visió existencial ens recorda el punt de vista d'Albert Camus amb la seva desesperació freda, gèlida. Ens parla dels carrers plens de multituds de descontents, del matrimoni entre radicals i obrers de les grans factories i de l'assassinat immisericordiós del que viu repartint la justícia amb un revòlver sota l'americana. Presenta la situació de buit, de clandestinitat i d'acció directa. Ens diu que no s'havia d'estar d'acord amb cap projecte sinó tenir disponibilitat per al combat. L'argument de la seva novel.la és la seva mateixa joventut. La fusió de veus en el to de confidència, aquesta mena d'acte de contrició, ens ofereix uns relats coincidents des de la gènesi. La cel.la, la malaltia o la descripció d'estats d'ànim són el testimoni de la manca de desig. Uns van pagar un alt preu després del xoc frontal contra el sistema, uns altres van tornar a les seves professions o es van afiliar a la xeringa. El record amarg és el despertar del vell somni utopista, fet miques. La repressió política ha estat una constant a Itàlia. Avui es viuen les conseqüències d'una democràcia amb greus contradiccions i febleses d'estructura, amb aluminosi política. A més, Pedres de volcà està escrit amb vigor. És una novel.la tan difícil com confidencial. La seva ambició és la capacitat d'explicar coses. Després de tot el rebombori de la nova narrativa italiana, plena d'imberbes, autors com Erri de Luca recuperen la història recent i els grans temes, l'amor, la mort i Déu. El nihilisme i la desesperació són la crònica del viatge. El destí incert és la peremptòria sensació de vertigen i la literatura és la fissura de le'scorça vital. Qüestionar els dogmes L'escriptor napolità Erri de Luca es va passejar per València durant els últims premis Octubre. Caminava amb el cap baix, sense esperar res de les converses. Taciturn, explicava la seva experiència com a obrer de la FIAT, un dels quaranta mil que van ser acomiadats a començament dels vuitanta; qüestionava els dogmes ideològics i repetia les seves aficions per la Bíblia, llibre que llegeix permanentment en hebreu. Quan se li preguntava per les tendències literàires, negava afinitats o moviments estables. Era conscient que ja no es podien repetir escriptors com Pasolini. En aquest aspecte, la situació italiana és idèntica a la nostra: "Ens hem tornat còmodes. Ja no es crea cap escola ni hi ha ningú capaç de liderar moviments. Ni tan sols tenim intel.lectuals que supleixin la seva manca d'idees amb temperament, algú que es preocupi pels grans temes". Diletants i aficionats als succedanis en sobren, arreu del món. El moment de tensió, el dolor o la por són la matèria primera d'Erri de Luca. Les pedres volcàniques són les seves millors paraules. Molta saviesa, molta experiència i molta classe viuen en la seva literatrua. Té coses a dir i sap com dir-les: "Quan les raons són fortes com visions, explciar-les és com dispersar-les". Llegirem dins d'un volcà en erupció.