Erupció Crítica de Ramon Pla i Arxé El País, 31 de març de 1994     Un home reflexiona sobre el que ha estat la seva vida: és un obrer italià contemporani que s'ha reclòs -decidit, segons que sembla, a deixar-se morir de fam- al vell casal familiar, ara buit i inhòspit. El seu monòleg -el d'un home derrotat i esgotat- és el testament moral d'una generació que podria identificar-se amb la dels hereus del 68. Una generació -o un grup generacional, més aviat- que aconseguí de fer-se un lloc més fàcilment a les capçaleres dels diaris que a la història i que, tal com evoca el títol, sembla sotmesa a un procés de refredament després d'haver estat un magma volcànic sotmès a altes pressions i a temperatures molt elevades. De Luca se sent partícip, personalment, d'aquesta generació: dels aspectes èpics i dels elegíacs. Potser per això el seu testimoni té interès. Erri de Luca -Nàpols (1950), treballador de la Fiat, emigrant, militant d'alguna mena d'esquerra extraparlamentària més o menys pròxima a les brigatte rosse- vol, però, fer literatura, i per a això inventa un espai i un llenguatge: l'espai és simbòlic i el constitueix la vella casa familiar deteriorada, il.luminada fugaçment pels llampecs d'un dia de tempesta; el llenguatge és una apel.lació constant al símil i a la metàfora que densifiquen però que també embafen el discurs. L'argument, el constitueix un llarg monòleg, farcit pels testimonis, citats entre cometes, de tres amics -un militant radical, un missioner, un bohemi- que són també tres maneres de formar part d'un fracàs i d'una generació -només- perduda. El contingut ideològic sembla una darrera erupció romàntica en la qual els sentiments -honestos i sacrificats- dels protagonistes s'erigeixen en crèdit històric. Pur símptoma. Literàriament, el text és ambiciós, però confús, malgrat que l'autor ha aconseguit furgir de la banalitat i de la facció: que mereix, vull dir, respecte. Però el que no ha aconseguit Erri de Luca és fondre els diversos testimonis en una textura narrativa -que hauria de ser, és clar, la consciència del narrador- sòlida, integrada i convincent. Els encerts hi són, doncs, parcials. Eruptius, també.