31 anys separen les primeres definicions de mots encreuats per a adults en català que Tísner signà al "Tele/Estel" de les que els enigmistes actuals han escrit especialment per a Vademe.cum. L'any 66 Anna Maria Genís, Màrius Serra i Miquel Sesé tenien 3 anys i Pau Vidal encara no havia nascut. El món ha canviat molt des d'aleshores i els referents dels mots encreuats també.
Uns quants exemples extrets dels quatre mots encreuats triats ho il.lustren. En Tísner defineix GM com "un dels grans generals nord-americans" (George Marshall, el del famós pla). L'Anna Maria Genís, en canvi, opta per definir-les "la Gemio no vocalitza". El mateix passa amb les "inicials d'un cantant nord-americà de protesta " corresponent a PS, rere les quals intuïm un jovenet Paul Simon. Tísner demostra les seves tendències definint Cézanne com "un dels grans exemples de vocació absoluta", Arp com "artista innovador" i Dior com a "dictador francès".
Pel que fa als seus seguidors, els referents són més heterogenis. Gemio a banda, Màrius Serra fa aparèixer Carles d'Anglaterra i Pau Vidal primer apel.la a la radionovel.la "Sang bruta" del duet radiofònic Pàmies & Monzó i després a la Pantoja (per definir S a partir del "yo soy esa") i a Raimon per definir No en un to concessiu ("diguem-ho, que si no en Raimon no calla").
El pas del temps no només es nota en els noms propis. L'any 1966, per definir TV en Tísner es limitava a dir "la gent s'hi embadaleix"; trenta anys més tard, Miquel Sesé defineix "amb la G és gallega, amb la E espanyola i amb la C catalana". Les noves definicions parlen de yuppis, de màilings i de picadores Moulinex. Una dieta que feia exclamar Tísner amb admiració "cal tremp, per seguir-la" esdevé trenta anys més tard una maledicció en la definició de Serra: "la cobra el viatjant i la paga l'anorèxica".
De fet, una de les definicions emblemàtiques del Tísner -"alcen la bandera en senyal de llibertat", per taxistes- ja és anacrònica. Davant l'absència física de banderes i la digitalització dels taxímetres, Màrius Serra defineix els professionals del taxi així: "van a l'aeroport amb l'esperança que arribin més avions dels que en marxen".
Però de vegades és en els detalls més minúsculs on s'escolen els missatges més importants. L'any 66, immers de ple en l'incipient procés de recuperació cultural, Tísner definia l'innocent dígraf AT amb una clàssica amputació enigmística: "Començament de l'atac". Trenta anys més tard, Màrius Serra defineix el mateix dígraf com "Final del combat".
Algú estudiarà mai les definicions dels mots encreuats d'una època determinada per tal d'esbrinar fins a quin punt en reflectien la realitat?
