LA GÈNESI D'EL MOT I QUI EL VETLLA. (Conte apòcrif) .
En un principi hi hagué el Mot. I l'IEC veié que el Mot era bo. I l'IEC pensà que al Mot no li convenia estar sol, i va agafar la part del Mot més semblant a la costella (va resultar ser la t), en va fer un duplicat i va feminitzar-ne el resultat. El resultat, és clar, fou la Motta (Guillermina), nascuda per ser parella del Mot. I l'IEC els digué: "Procreeu, Mot i Motta, multipliqueu-vos i ompliu els diccionaris de la Terra". El Mot es va posar com una Moto, i amb Motiu, i després de procrear i fumar va descobrir que tenia gana. La Motta va agafar una poma, es va anagramitzar i va dir-li, mig en castellà mig en català: "Ttoma, Ttoma, o et Matto". I el Mot va pecar. I ja se sap que quan un Mot peca esdevé l'esca del pecat, o sigui un escamot. Per això l'IEC el castigà, l'expulsà del Paradís, el condemnà a guanyar-se les definicions amb la suor del front i va establir que el Mot no podria anar mai més sol pel món. Calia que algú el vetllés dia i nit. I així va ser com nasqué una parella tan inseparable com Laurel i Hardy, Romeu i Julieta o Epi i Blas: el Mot i Qui el Vetlla. Anys després, algunes interpretacions orals van pervertir l'expressió fins a convertir-la en la popular El mort i qui el vetlla, probablement com a resposta espontània a la por ancestral de les persones humanes a la mort. Però l'IEC sap que qui cal vetllar realment és el Mot. Aquesta és, ras i curt, la Gènesi d'una secció vademèquica revelada i reveladora: El Mot i qui el vetlla. És Paraula d'IEC.
ARA PLA!
Si penseu que l'any Pla és un pal, aneu bé. Aneu bé per participar en el concurs d'anagrames sobre l'escriptor empordanès i el seu món, que enceta la secció més participativa deVademècum. Feu clic aquí on diu aquí i hi anireu a parar volant. Avui per avui, però, hi ha un diari nacional català que lidera el rànquing de jocs de paraules planians amb la campanya publicitària d'un col.leccionable de cuina. "Per sucar-hi Pla" és un eslògan que encaixa perfectament amb l'esperit del Refranyer Català Reciclat que trobareu en els Llibres del Mail. Un refranyer fet a mida per a un mitjà cibernàutic on no hi ha ni un pam d'Internet i on no saps de quin mail has de morir. Pel que fa al gran homenot, és evident que n'hi ha per sucar-hi Pla, perquè Pla té molt de suc. Sense anar més lluny, podem improvisar frases refetes com "ser un tros de Pla" (ser un bon escriptor), "ser Pla sucat amb oli" (ser tan fàcil de llegir com la prosa directa de Pla), o "tenir Pla a l'ull" (estar massa obsessionat amb l'any Pla). També podem exclamar "malaguanyat el Pla que menja!" quan algun imbècil intenta llegir El quadern gris, i assegurar sense por d'equivocar-nos que aquest 1997 no ens ha de faltar "el nostre Pla de cada dia". El 1998 quedaré molt descansat i espero dormir ben Pla.
SETZE JUTGES
Els nostres jutges no només mengen fetge d'un penjat. Entre queixalada i queixalada deuen estudiar llatí, perquè si no no s'entén que el jutge Raposo presumeixi en les seves sentències d'haver anat molt més enllà del rosa, rosae rosa de segon de BUP. (¿Bup, qué es ESO?, sento que exclama un estudiant de la nova secundària que confirma la no obligatorietat de la immersió lingüística). Per absoldre el propietari del bar Snoopy de Barcelona (com diria una nena de papà, "sí que es diu així el bar, t'ho juro per l'Snoopy") va redactar una sentència farcida de llatinòrums. El magistrat va conjugar el verb tacitar (citar a Tàcit), i va escriure: "Omni ignotum pro magnifico est", que com sabeu perfectament els clients de Vademècum -que en sou, d'espavilats!- significa "Tendim a magnificar tot el que ignorem" (¿Oi que els que ignoràveu la traducció de la tacita -cita de Tàcit- havíeu tendit a magnificar-la i ara veieu que no n'hi havia per tant?)
ORA ET LABORA
Deu ser perquè no hi ha cap encreuat on no hi aparegui la paraula "orar"? O deu ser perquè els personatges bíblics de tres lletres semblen fets a mida per a certs racons de la graella? O és perquè la majoria de camins de l'encreuat porten a Roma? Qui sap si és perquè la fe, a més de moure muntanyes, es mou per les horitzontals i verticals com a casa. Sigui com sigui, el cas és que el nou arquebisbe de Tarragona, monsenyor Lluís Martínez Sistach, ha declarat a La Vanguardia (10-3-97) després de ser nomenat que en estones mortes es dedicava a resoldre els enigmes d'aquest món, per molt que el seu regne estigués situat una mica més enllà, fins i tot més enllà del 2000: "Aprofito el poc temps lliure per escoltar música, llegir, veure algun documental sobre la naturalesa i la vida dels animals, passejar i fer encreuats". Queda clar que a monsenyor Sistach no li treu la son que les divinitats més presents en els encreuats siguin Ra i Al.là, ni que una de las paraules de quatre lletres más recurrents sigui precisament "ateu".
CARAM AMB LA MONJA!
L'arquebisbe Sistach ja deu saber a hores d'ara que la germana Lucía Caram, una religiosa dominica a Manresa, ha publicat un "Evangelio en crucigramas". Mentre el pare Apeles (que no funciona a piles sinó a peles, concretament a milers de peles) estudia la possibilitat de presentar a TV3 "Aquesta nit anem a Missa-ssipi", la monja Lucía Caram ens fa exclamar més d'un cop i de dos el seu cognom -Caram, caram!- cada vegada que ens la trobem a la sopa mediàtica. Diaris i ràdios s'han fet ressò de la iniciativa, que consisteix a fer encreuats temàtics sobre passatges bíblics, mentre alguns sector conservadors la critiquen per massa trivial. En qualsevol cas, les vendes del llibre s'han disparat, i això sí que va a Missa. I pel que fa a l'autora, només desitjar-li que Santa Llúcia li conservi aquesta vista que ha demostrat pels negocis editorials.
PUYAL I LA CONNEXIÓ RONALDO-AMUNIKE
Ningú no acabava d'entendre la insistència de Robson pel fitxatge nigerià de mitja temporada, però el mestre Puyal va descobrir una estranya connexió Ronaldo-Amunike en plena retransmissió d'un partit del Barça. L'inventor de "sois macanudo", "Urruti t'estimo", "el fill de l'amo" i altres expressions que han fet fortuna, va posar-se per uns segons a la pell d'un definidor d'encreuats i va definir el jugador nigerià del Barça com a "propietari de la marca esportiva de Ronaldo". Si aquest jugador mediocre fa honor al cognom i és realment l'amo de la Nike, s'entén absolutament tot. Un cop d'ull a l'alineació habitual del Barça ens fa pensar que tenim jugadors nascuts realment per ser carn d'encreuat. Un organitzador de joc estalviador, un defensa acostumat a picar ferro fred, un home de mig camp que és tot el que necessites, un capità que afirma que pesca pops, un creador amb fama de ser el terrible, un porter de Ciutat Badia marginat per un altre de Ciudad Baía, un central que tanca cada ovella al seu corral, un altre que neteja la roba amb Ariel i un tercer que ho cou tot. I un davanter que fa gols d'un altre paner i amenaça amb marxar al Milà, si el rei ros de la junta no li millora el contracte. Els més infidels podeu fer el salt cap a la versió espanyola de Vademècum, on trobareu la Lliga en joc a partir de dos encreuats, un Crucigrama blanco i un crucigrana. I que guanyi el millor.
DONAR GATES PER LLEBRES
Cibernautes vademèquics, poseu-vos dempeus, perquè em disposo a pronunciar el nom de Bill Gates, i no precisament en va. Que aquest home no era normal ja ho sabíem, però un reportatge d'El País ens ha permès conèixer que entre els seus vicis secrets hi ha l'enigmística, i concretament la xarada (que com molt bé sabeu els clients de Vademècum -insisteixo: sou espaviladíssims!- és una endevinalla que obliga a descobrir una paraula a partir de definicions d'altres paraules formades per combinacions de síl.labes de la primera). L'any 1986, i després de l'èxit de Microsoft, Bill Gates va construir un conjunt residencial familiar de quatre vivendes per a les vacances, anomenat Gateaway. Els pares el van ajudar a preparar activitats estiuenques a gran escala per a dotzenes d'amics i col.laboradors, que es van arribar a fer famosos com a Microjocs. Entre els jocs hi havia una versió digital de les xarades en la qual diversos equips competien enviant missatges numèrics amb màquines que emetien senyals de fum. Els guanyadors van idear un codi binari propi de 4 bits. Si teniu més informació sobre aquestes xarades de Gates i compañía, envieu-nos un e-mail ara mateix. De res.
FER CANTONADES
Josep Maria Espinàs ens va donar sense saber-ho la idea d'un concurs que encetarem properament a Vademècum. L'articulista es feia ressò en una columna titulada "Joc de rètols" (Avui, 6-2-97) de la coincidència que en un carrer de París es pogués llegir aquest rètol: "Carrer Lenin: tallat, excepte per als veïns del carrer Marx". Espinàs aprofitava l'anècdota per explorar el nomenclàtor barceloní i descobrir que Ametllers connecta amb Avellaners, Cadernera amb Passarell i que el carrer dels Sagristans topa amb el dels Capellans. A la plaça del Firmament s'hi entra pel carrer dels Satèl.lits i a l'Estrella Polar pel carrer de les Nebuloses. El columnista lamentava que el carrer Cooperació no tingui sortida, però acabava l'article amb un missatge estimulant: al carrer del Progrés s'hi entra per la Llibertat. Esperonats per aquesta idea, a Vademècum estem preparant un concurs que portarà per nom "Fer cantonades" i que buscarà les coincidències més originals i curioses dels carrers i places de Catalunya. Esteu avisats.
EL SÚMMUM DE VADEMÈCUM?
Tot just acabem de començar, i per tant és difícil definir quin és el súmmum de Vademècum. Però si vostè és subscriptor de La Vanguardia de tota la vida, convergent de tota la vida i client de Vademècum de tota la vida (o sigui des de fa cinc minuts) el seu súmmum hauria de ser saber que el president Pujol va definir el col.leccionable Tot Catalunya, publicat recentment pel diari de Godó, com el vademècum del nostre país. Si vostè està embarassada (esperem que en aquest cas no ho estigui de tota la vida), és client de Prénatal (d'això sí que en serà gairebé de per vida) i té una simpatia vademèquica vital, el seu súmmum pot molt ben ser omplir cada nit "40 semanas de espera: calendario vademecum de la embarazada", un llibret fascinant que li regala la botiga número u dels xumets i pitets. I si el que realment li va són els negocis (lamentem haver-li de dir que ja no queden negocis de tota la vida), el seu súmmum serà llegir-se de la primera pàgina fins a l'última "El Vademecum del Manager", de Pat Kaufman i Cindy Wetmore, que acaba de publicar Granica en castellà. Finalment, si el seu problema vital és que els llatinòrums li patinen i no sap què coi vol dir súmmum ni vademècum, no perdi el temps deixant anar mecàgums i avanci directament fins al nostre fòrum de llatinòrums.